19 països prohibeixen l'única modificació genètica del blat de moro permesa per la UE

Girona

A la llista de països que l'han prohibit ja només hi ha els que no en plantaven però han fet el pas ara perquè fins l'any passat, cap país de la Unió podia prohibir un cultiu permès. Des del 2015, però, cada país pot decidir per si mateix.

En aquesta llista hi ha països com França o Itàlia. Bèlgica només el prohibeix a Valònia i Alemanya en permet el conreu amb finalitats de recerca.

Segons l’enginyera agrònoma del Servei d’Orientació Agrícola del DARP, Sònia Gómez, només Portugal, Espanya, la República Txeca, Eslovènia i Romania van plantar-ne el 2014 i, en el cas de Catalunya, prohibir-ho seria posar en risc la producció perquè aquesta modificació genètica patentada per Monsanto (que incorporen gairebé totes les marques que venen llavors de blat de moro) fa els cultius més resistents al cuc barrinador.

Ampliar

Cerrar

Dit d’una altra manera, en les comarques on l’atac d’aquest animal és més fort, prescindir del modificat faria disminuir la producció. Bàsicament, aquest blat es compra per fabricar pinso.

A les comarques de Girona, el 52% del blat que es va plantar el 2015 era transgènic i en comarques com l'Alt Empordà (72%) i el Baix Empordà (59’9%), el percentatge és molt més important.

En d'altres, com el Ripollès (0%) o la Garrotxa (1’61%), pràcticament no n'hi ha perquè l’amenaça del cuc no existeix i plantar blat OMG no suposa cap avenç i, en canvi, té un cost més alt.

Joan Serra, de l’IRTA de Mas Badia, diu que també se’n veuria afectada la qualitat del blat que, quan és més dèbil per l'atac del cuc, pot ser víctima de diferents micotoxines que poden arribar a tenir conseqüències en la salut animal i humana.

Per què s’ha prohibit?

Gómez diu que la prohibició no obeeix a motius mediambientals ni de salut perquè tots els estudis “d’aquesta modificació genètica concreta” i els seguiments periòdics que s’han anat fent per part de l’Agència Europea de Seguretat Alimentària (AESA) conclouen que “és tan segur com el convencional” i que no hi ha cap evidència científica que ho desmenteixi.

Un altre contrasentit és que la prohibició d’aquest blat modificat és sobre la producció però no sobre el consum. Això vol dir que als ports catalans seguirà entrant producte modificat de grans productors com els Estats Units, Canadà, Brasil o Argentina.

De cares a 2016 es preveu una disminució del volum de blat de moro plantat, tant del modificat com de l'altre, però el percentatge de transgènic augmentarà.