Bacteris que restauren monuments
Restaurar monuments amb bacteris. Això és el que ha fet Caldes de Malavella per conservar la piscina de les seves termes romanes. És una tècnica pionera a l'estat espanyol però que s'ha aplicat amb èxit a la catedral de Notre-Dame de París. La clau és que aquests bacteris, quan moren, es petrifiquen i enforteixen el morter originari.
El regidor i el tècnic responsable de la restauració observant el treball. / Ajuntament de Caldes de Malavella
Girona
No val qualsevol bacteri. Els que s'han tirat a la piscina de les termes romanes de Caldes són marins i els van alimentar durant quatre dies amb un compost format per carbonat, calci i proteïnes.
Quan la població de bacteris va ser la idònia van deixar d'alimentar-los perquè, per reacció amb el diòxid de carboni de l'aire, es moren, es petrifiquen i es converteixen en un morter immillorable com explica Sergi Mir, regidor a Caldes de Malavella.
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
Sergi Mir, regidor Caldes de Malavella
El fons de la piscina de les termes romanes de Caldes està fet d'una barreja de calç, sorra i trossets de terrissa que s'havia anat deteriorant pel pas dels anys i per les inclemències del temps ja que està a l'aire lliure.
És la primera vegada que s'utilitza aquesta tècnica a l'estat espanyol per restaurar un monument però ja s'ha aplicat amb èxit a la catedral de Notre-Dame de París. Segons el consistori, és una solució que "evita aplicar-hi altres productes químics que es poden deteriorar i que no protegeixen tan bé el material".
Les Termes són Bé Cultural d'Interès Nacional. La restauració s'ha fet en col·laboració amb el Servei de Monuments de la Diputació de Girona.
Raül Muxach
En Ràdio Girona desde 1998. Redactor de informativos y narrador de partidos de futbol y baloncesto.
