El Santander condemnat a retornar 120.000 euros a un client cec
Un jutjat de Girona considera que el banc no va informar al client de 78 anys i pràcticament cec dels riscos que assumia quan va comprar valors de l'entitat. La jutgessa destaca que l'home feia totes les operacions bancàries acompanyat de la seva filla, però el dia que va signar aquesta operació anava sol
Girona
L'home va adquirir 24 Valores Santander per valor de 120.000 euros l'any 2007 en una oficina d'aquesta entitat a Girona pensant que era una inversió segura pels seus estalvis. Però ara, el Jutjat de Primera Instància nº 5 de Girona ha declarat la nul·litat d'aquesta operació i considera que el client va comprar aquest producte tòxic sense conèixer els riscos.
La sentència a la que ha tingut accés Ràdio Girona recull que "per les seves dificultats visuals el client no va poder llegir per sí sol el document" que el banc diu que li va entregar per informar-lo i afegeix que era "inútil la informació escrita que en el moment de la contractació es va entregar al client".
La jutgessa destaca que l'home no la podia llegir per ell mateix i afegeix que el client va signar l'operació un dia que va anar sol al banc, quan sempre anava "a fer les gestions acompanyat de la seva filla".
L'advocat de l'afectat, Joan Carles Izquierdo, explica que el banc no ha pogut provat que van informar bé al client i creu que ell va signar només per la confiança que tenia amb el banquer:
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
Joan Carles Izquierdo - Advocat
La sentència afegeix que aquest client mai abans havia invertit en productes d'alt risc. De fet, conclou que sempre havia rebutjat aquest tipus d'inversió.
Per tant, declara que hi ha un "error en el consentiment" del client que invalida aquest contracte ja que accedeix a partir d'una "creença inexacta" i conclou que el Banco Santander no va complir "amb els deures d'informació", que es requerien davant d'aquest producte financer d'alt risc.
Izquierdo afegeix que “no era una imposició a terminis, sinó una operació complexa, ja que els diners que invertia depenien de la compra del banc holandés ABN AMRO, que si tirava endavant els diners invertits passaven a ser accions del Santander. Amb l’evolució negativa de la borsa quan les accions es van poder alliberar valien la meitat de la inversió inicial que s’havia fet”.
