Joan Cavallé: “escriure ajuda a reflexionar i resoldre dubtes interns”

Un “mecanisme intern incontrolable” és el que porta a l’escriptor alcoverenc Joan Cavallé a agafar la ploma i fer brollar les històries. Explica que sempre ha escrit perquè n’ha tingut la necessitat, i que l’ofici “ajuda a reflexionar”: “quan es plantegen uns conflictes als personatges s’aprèn molt, ja que d’una manera o altre els han de resoldre i això ajuda a esvair els propis dubtes”.

El jo interior té un paper fonamental en les manifestacions artístiques. Queda palès a la seva darrera obra, “Els arbres no es podien moure”: “és quelcom que portava a dins des de feia temps, sempre havia estat latent i quan vaig trobar la manera ho vaig escriure”. El prisma de nostàlgia amb el qual sempre mirem la infantesa queda trencat a la història, ja que tal i com explica Cavallé “el món ideal acaba desembocant en tragèdia”.

Hi ha un abisme entre l’escriptura teatral i la narrativa: la percepció final. El text després passa per un procés de dramatúrgia i té una interpretació posterior que canvia molt respecte la lectura només en paper: “quan s’escriu teatre cal tenir una imatge visual permanentment, ja que el text pot no funcionar escènicament”.

Cavallé també ha parlat als micròfons de la SER de la Gent del Llamp: “no ha existit cap altre col·lectiu literari que hagi fet una tasca semblant durant dècades”.