Indults a la baixa

Barcelona

Qualsevol acusat pot sol·licitar un indult enviant un escrit al govern i demanant que es revisi la seva condemna. Llavors s'obre un expedient i el consell de ministres és qui acaba decidint si se li concedeix aquest perdó o no. Ara, cada vegada se'n donen menys. El govern ha canviat la seva actitud a l’hora de concedir-los ja que l’opinió pública està més conscienciada. Ha crescut la sensibilitat social respecte alguns delictes com la corrupció, que la societat no vol que quedin impunes. Un exemple n’és el cas de Josep Lluís Núñez, expresident del Barça acusat de suborn, a qui el govern va decidir no concedir-li l’indult i no perdonar-li la pena de presó.

A més, també cal tenir en compte l’oposició de molts magistrats a aquesta mesura. Molts jutges consideren que els indults són una intromissió del govern a les decisions del poder judicial. Així ho explica Eva Belmonte, portaveu de la plataforma Civio, que ha recopilat tots els indults que s'han donat a Espanya en els últims 20 anys.

Tot i així, les peticions van en augment. Això és, segons l'advocat Carles Monguilod, perquè demanar indults s'ha convertit en una estratègia per retardar l'entrada a la presó dels acusats.

Segons Monguilod, hi ha delictes que són més fàcils de perdonar com per exemple, faltes lleus contra la salut pública o de trànsit. Els indults poden ser totals o parcials. Per exemple, quan es canvia la presó per una multa.

Un dels indults que va ser més polèmic a Catalunya va ser fa quatre anys, quan el govern va perdonar a quatre Mossos acusats de tortures. Primer l’Executiu els va concedir un indult parcial però, finalment, els Mossos van rebre’n un altre que els commutava l’entrada a presó per una multa. Després d’aquesta resolució, 200 jutges de tot l’Estat van signar un manifest on denunciaven “abús de poder” per part del govern en perdonar aquests actes de tortura.