Crònica d’un Trapezi que reviscola

Reus

Dilluns 16 de maig. Reus desperta orfe de circ. El Trapezi tanca carpes i la ciutat espera amb ànsies l’edició de l’any vinent. Prop de 90.000 persones han passejat aquests dies per Reus per degustar les diferents propostes circenses que s’hi han pogut veure, algunes d’elles increïbles.

El Trapezi torna a embadalir, per bé que encara queden alguns aspectes en què suspèn clamorosament. S’ha recuperat la puntualitat dels espectacles, el que permet que el visitant pugui preveure’s un itinerari sense haver de córrer carrers amunt i avall per arribar al següent espectacle.

Les companyies d’enguany han demostrat que l’estat de salut del circ és immillorable, i que les propostes catalanes són tan o més bones que les de la resta del món. Feia anys que no es veia una programació tan complerta on, tot i que s’apostava insistentment en l’àmbit dels malabars, cap espectacle hi sobrava ni cap es feia pesat.

El Cabaret, la gran pedra a la sabata

Ampliar

Cerrar

Ara bé, el Trapezi també arrossega errors que caldrà anar eradicant en properes edicions. D’entrada el Cabaret, que necessita un replantejament urgent. El trasllat a la Plaça Anton Borrell no ha caigut en gràcia, ans el contrari: s’ha perdut la màgia i l’esperit canalla que l’acompanyava. A més, enguany, una presentació desastrosa i una banda magnífica poc aprofitada han condemnat el Cabaret a uns índex de públic baixíssims. O el Cabaret torna a La Palma o l’Anton Borrell es condiciona o simplement es repensa tot plegat... o el Cabaret és mort.

Públic vs professionals

Un any més sembla que la direcció artística es preocupi més dels programadors que visiten Reus aquests dies, un centenar aquest 2016, que no pas del públic que ve a veure circ, com dèiem, prop de 90.000 persones.

Ampliar

Cerrar

Alguns dels espectacles aprofundeixen exageradament en el circ ‘contemporani’, perdent l’essència d’allò que el gran públic busca, acrobàcies que et fan caure la baba. Per posar un parell d’exemples, la companyia Leandre, que enguany presentava ‘Iceberg’ a la Plaça de la Llibertat; o els sensacionals Animal Religion que actuaven al Fortuny amb ‘Sapiens Zoo’. Dos propostes de grans artístes espesses i pràcticament incomprensibles per a la gran majoria.

I no cal fugir de la qualitat per enamorar el públic. Dos exemples més: Malabarte i el seu ‘Bouncing’ amb fins a 9 pilotes de rebot garantia una qualitat en malabars i a l’hora una tendresa i capacitat de connexió amb el públic meravellosa. O els sensacionals La Banda de Otro, que actuaven a la Plaça de la Patacada i que amb un espectacle musical, divertit i ple de circ de petit format deixaven la gent amb la boca oberta al ben mig d’una riallada sorollosa.

Ampliar

Cerrar

Si bé és cert que alguns espectacles estaven per sota de la qualitat que exigeix el Trapezi, la gran majoria de companyies van venir amb les piles posades i amb les seves millors gales per oferir el millor circ que es pot veure a dia d’avui a Catalunya en 4 dies.

Activitats paral·leles

És en aquest àmbit, el de la preocupació de la direcció artística per acontentar els programadors en l’àmbit del circ, on neixen propostes interessantíssimes, com l’espai de professionals, on s’han pogut veure espectacles que seran, de ben segur, en properes edicions del Trapezi; o les col·laboracions amb el Convent de les Arts d’Alcover, on els artistes han trobat un indret sensacional on desenvolupar les seves futures creacions.

El Trapezi reviscola, i té tota la pinta que en els propers anys es recuperarà aquell festival d’antuvi. Manca que els carrers de Reus visquin el circ d’una altra manera, amb espectacles improvisats, artistes fora de programa que distreuen l’atenció del qui passeja pel centre. Enguany s’ha vist algun intent d’això que no ha estat perseguit per la Guàrdia Urbana, a la Plaça de Sant Pere, per exemple. I els Insonora i el seu espectacle itinerant acompanyant l’elefant del Trapezi també ha ajudat a que el circ no només es vegi sobre una carpa, sinó a peu de carrer.

Mica en mica...