Sábado, 26 de Septiembre de 2020

Otras localidades

Les falles per Sant Joan

Les falles del Pirineu, més participatives que mai, estrenen reconeixement mundial

Les falles per Sant Joan Les falles del Pirineu, més participatives que mai, estrenen reconeixement mundial: Les falles per Sant Joan

RÀDIO LLEIDA

Les falles. Un culte al sol ancestral que dalt de tot de la muntanya, es pren el sol dels deus en forma de foc i es porta fins a les valls per repartir-lo. Simbolitza la regeneració de la vida en el solstici d'estiu

REPORTATGE. / Les falles per Sant Joan

I tot i així, hi ha algunes diferencies de com són i com es fan les falles.

A Isil, al Pallars Sobirà, és "baixar falles". Són les falles declarades Festa Cultural d'Interès Nacional. És baixen des del Faro, el punt més alt de la muntanya i fins al poble on hi ha la falla major. L'encesa de la falla major dona el tret de sortida als fallaires que esperen dalt del Faro. Porten al coll un tronc de prop de dos metres cremant de pi negre asclat amb ascons de teia

Com una serp de foc que es mou fent ziga-zagues, serpentejant muntanya avall.

L'esforç dels fallaires al poble es reconfortat amb música, coca i vi i danses tradicionals entorn de la foguera. Es tracta d'una celebració ancestral que mai s'ha deixat de celebrar, és just la vigília de Sant Joan.

Com a Isil, a la Pobla, al Pallars Jussà, es baixen falles des de Santa Magdalena. La tradició es recuperada des de fa ja més de 50 anys. Els troncs molt més petits i menys pesants, però, s'anomenen torxes, i per una qüestió de calendari es fan al 15 de juny, coincidint amb la mare de Deu de Ribera.

A Alins, al Sobirà, en baixen dues alhora: una recuperada i una altra de nova fornada; la del Botanal i la de Sant Quirc

El reconeixement per la Unesco ha coincidit amb una revifalla de moltes associacions i la recuperació de moltes festes que s'havien perdut. És el cas d'Alòs d'Isil, on les falles es van recuperar ara fa dos anys.

Mentre que als Pallars s'anomena baixar falles, a l'Alta Ribagorça, en canvi és córrer falles. la falla que porten és dimensions mes petita, no es un tronc, sinó una suma de tres fustes a mode de piràmide invertida farcides de teia. Li diuen torxa i permet córrer en el descens de la muntanya i desprès, a l'arribar al poble els fallaires corrent pels carrers fins encendre la foguera.

L'Alta Ribagorça, també per excel·lència fallera, el calendari ha obligat a repartir-se als diferents pobles durant l'estiu, per seguir-les des de principis de juny fins l'agost. Les obren les de Durro, li segueix Senet, Erill, Barruera, Boí, Casós, el Pont de Suert i tanca la temporada Vilaller.

La tradició també es similar a la Ribagorça aragonesa. A Castanesa, poble de Montanui, es baixen les falles el cap de setmana després de Sant Joan i Sant Pere. Els veïns sopen a dalt de la muntanya, al Faro, i després fan la baixada de falles.

A Sahún, les falles es voltegen per sobre del cap. Està formada per un pal d'avellaner i a l'extrem es nua amb escorça de bedoll. I encén la foguera l'últim casat del poble.

En canvi a la Val d'Aran ni es baixen ni es corren. A Les, al Baix Aran es fa la crema del Haro. Un tronc encès al mig de la plaça on es balla danses tradicionals fins que aquest tronc cau. Danses amb bedolls encesos lligats que fan girar creant cercles de foc. A Arties, celebren la festa del Taro. S'assembla més a les celebracions que fan a França. Es cala foc a un tron d'avet enorme i s'arrossega pels carrers i places del poble, fins davant de la casa de l'alcalde, que s'encarrega d'apagar-lo.

I, a Andorra la Vella, la festa del foc del solstici d'estiu són boles molt lleugeres i es fan giravoltar.

És el primer any de les Falles després que la UNESCO reconegués la candidatura de les Festes del Foc del Solstici d'Estiu als Pirineus (falles, haros i brandons) impulsada pels governs d'Andorra, França i l'Estat Espanyol, Patrimoni Immaterial de la Humanitat.

En total hi ha 63 pobles que celebren les Falles: 34 francesos, 17 catalans, 9 aragonesos i 3 andorrans. De tots els pobles fallaires de Catalunya, un total de disset, quinze són del Pirineu Lleidatà, i, només un, Isil, no ha deixat mai de celebrar la baixada de falles. Un patrimoni de tots.

Cargando

Escucha la radio en directo

Cadena SER
Directo

Tu contenido empezará después la publicidad

Programación

Último boletín

Emisoras

Elige una emisora

Cadena SER

Compartir

Tu contenido empezará después de la publicidad

Cadena SER

¿Quieres recibir notificaciones con las noticias más importantes?