Cinc anys de 'policia política' del PP

Madrid

El 21 de juny, el diari Público va difondre unes gravacions del ministre de l'Interior conspirant amb el cap de l'Oficina Antifrau de Catalunya a la recerca d'escàndols per perjudicar l'independentisme. Aquestes converses demostren que el Govern ha utilitzat els ressorts més opacs de l'Estat per combatre el secessionisme català des de fa anys. Una cosa que també s'ha fet més recentment contra Podem.

Els enregistraments formen part d'un complex puzle que s'intueix però que no acaba d'encaixar. Existeix una policia política a les ordres del Govern operant des de les denominades clavegueres de l'Estat?

La majoria d'aquests escàndols que han afectat a l'independentisme català, als seus partits o als seus dirigents han tingut el seu origen en investigacions policials de misteriosa procedència: dossiers sense carta, informes sense signatura, captures de pantalla convenientment filtrades als mitjans... Tot, facilitat des dels voltants del Ministeri de l'Interior. Algunes investigacions han anat ben encaminades, però moltes altres no.

Per contra, dels nombrosos casos de corrupció que han sacsejat al PP, ni un de sol ha tingut el seu origen en una investigació policial. Tots han procedit de delacions internes, de declaracions de penedits o per l'actuació de terceres persones o institucions.

Quan comencen a aparèixer aquestes investigacions policials de les que ningú es responsabilitza?

Les primeres investigacions sorgeixen a l'estiu de 2012. Les converses difoses pel diari Público es van publicar cinc dies abans de les eleccions generals. Dimecres passat, el mateix ministre Jorge Fernández Díaz seguia veient una clara intencionalitat política en el moment en el qual s'havien difós.

El ministre devia saber bé del que parlava perquè aquest criteri d'oportunitat política a l'hora de difondre segons quines informacions ha estat un dels principis que ha guiat la seva actuació. En les pròpies gravacions revelades per Públic, el ministre es retrata en parlar amb Daniel de Alfonso, el cap de l'Oficina Antifrau de Catalunya, sobre les investigacions que hi ha sobre dos destacats dirigents convergents, Felip Puig i Francesc Homs, que llavors eren conseller de interior i portaveu de la Generalitat, respectivament.

Aquesta conversa es produeix tot just quinze dies abans de la consulta separatista del 9 de novembre de 2014. El ministre ho volia "per a la setmana que ve" perquè li interessava políticament.

Els primers informes sorgeixen a l'estiu de 2012; és a dir, pocs mesos abans de les eleccions anticipades que va convocar Artur Mas a Catalunya de novembre d'aquest any. L'independentisme català està llavors en plena efervescència. Aquest és el context en el qual comencen a aparèixer aquestes opaques investigacions policials.

A qui investiguen els primers informes?

Els primers dossiers investiguen a persones de tot l'àmbit independentista, des Artur Mas o Jordi Pujol i tota la seva família fins Carme Forcadell, la presidenta del Parlament català que abans va dirigir l'Assemblea Nacional Catalana. També l'exalcalde de Barcelona, Xavier Trias, o a destacats membres de Convergència i Esquerra, com van demostrar els enregistraments de Públic.

Artur Mas, Jordi Pujol i les suposades comissions il·legals

A l'estiu de 2012 apareixen dossiers sense signatura però amb capçalera de la UDEF, la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal de la Policia, sobre el suposat cobrament de comissions il·legals per part de Jordi Pujol i Artur Mas. Els atribueixen fortunes acumulades en bancs suïssos que mai es van poder acreditar.

L'entitat helvètica Lombard Odier diu que aquests comptes no existeixen i el Ministeri de l'Interior es treu del mig i assegura que no reconeix aquest informe com a oficial i que desconeix la seva autoria. Tot això va portar a Jordi Pujol a preguntar l'11 de gener de 2013 "¿què cony és això de la UDEF?".

Suposat blanqueig de capitals de Jordi Pujol Ferrusola

A l'estiu de 2013, l'exparella de Jordi Pujol Ferrusola denúncia, acompanyada de policies de la UDEF, el suposat blanqueig de capitals i frau fiscal de la seva exparella.

Arran d'aquesta denúncia, el jutge Pablo Ruz va obrir una investigació que va destapar el suposat pagament de vuit milions d'euros en comissions il·legals per part d'empreses contractistes de la Generalitat de Catalunya al fill gran de l'expresident català durant gairebé una dècada. Jordi Pujol Ferrusola està imputat per blanqueig de capitals. La causa segueix instruint a l'Audiència Nacional.

El patrimoni d'Oleguer Pujol

En l'estiu de 2014, la UDEF va portar a la Fiscalia Anticorrupció un dossier sobre el patrimoni multimilionari d'un altre fill de Jordi Pujol, Oleguer, amb la sospita que procedia de comissions il·legals cobrades pel seu pare.

L'informe li atribueix una fortuna de 300 milions d'euros i un patrimoni immobiliari valorat en més de 2.000 milions. Cap de les dues denúncies va resultar certa.

Oleguer Pujol està imputat en l'Audiència Nacional per un suposat delicte fiscal vinculat a uns beneficis cobrats a l'estranger i no declarats, no pel que deia aquest dossier.

El compte a Andorra de Jordi Pujol

A l'estiu de 2014, la Policia va acreditar l'existència d'un compte corrent en un banc andorrà a nom de l'expresident Jordi Pujol. Ningú havia ordenat aquesta investigació. El cos va filtrar la notícia al diari El Mundo.

Comunicat de Jordi Pujol sobre la seva fortuna oculta a Andorra. / Cadena SER

Pujol va reaccionar amb un comunicat en què reconeixia l'existència d'aquest compte però la vinculava a uns diners que li va deixar en herència el seu pare. No obstant això, la investigació judicial sobre els comptes dels Pujol a Andorra va acreditar moviments d'ingents quantitats de diners d'origen desconegut que es van repartir tots els seus fills durant anys.

Arran d'allò, al Parlament va obrir una comissió d'investigació en què ha comparegut 1 altiu i desafiant Jordi Pujol. L'expresident no entenia que li estiguessin fent això a ell i va donar a entendre que potser no queia només ell si s’escrutava igual a tota la classe política.

Pujol va intentar justificar-se dient que ell no va entrar en política per fer diners, que ja tenia diners abans d'entrar en política, encara que existeixin enormes quantitats que encara no hagi pogut provar d'on han sortit.

El compte a Suïssa de Xavier Trias

El 27 d'octubre de 2014, dues setmanes abans de la consulta independentista del 9-N, la Policia va filtrar a El Mundo l'existència d'un suposat compte a Suïssa del aleshores alcalde de Barcelona amb gairebé 13 milions d'euros. Per tractar d'acreditar l'autenticitat el diari va arribar a publicar el número de compte corrent.

Aquell mateix matí del 27 d'octubre, visiblement enfadat, Trías va negar rotundament a la Cadena SER l'existència d'aquest compte.

L'exalcalde de Barcelona va aconseguir que el banc UBS certifiqués que no té cap diners guardats en aquesta entitat i que el número de compte publicat ni tan sols correspon a la numeració que utilitza aquest banc. Conseqüentment, la fiscalia va arxivar la investigació perquè no hi havia motius per seguir amb ella.

Els dossiers sobre Carme Forcadell

Com va revelar la Cadena SER, la Policia també va elaborar i distribuir informes sobre la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, que va ser abans presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana, una de les institucions civils que més ha impulsat l’independentisme.

Es va investigar a Forcadell i també al seu marit, als seus fills, germans i als principals membres de l'associació, als que s'arriba a vincular amb ETA. Res d'això s'ha demostrat.

De totes les investigacions sobre l'entorn de l'independentisme català, solament dos anaven ben encaminades: les dels diners del clan Pujol a Andorra i els seus tripijocs. La resta era mercaderia avariada.

El finançament de Podem i l'informe PISA

El secessionisme català no ha estat l'únic objectiu de la Policia. Des de l'estiu passat, també Podem passar un objectiu prioritari. Com a conseqüència de l'amenaça que suposa la formació de Pablo Iglesias per l'hegemonia del PP en ajuntaments, comunitats i el Govern d'Espanya, determinats departaments policials treballen per furgar en les finances de la formació lila.

Agents de la UDEF acumulen informacions sobre els comptes de Podem amb les que fer un informe, anomenat PISA (acrònim de Pablo Iglesias Societat Anònima), que intenten col·locar al Tribunal Suprem i en l'Audiència Nacional perquè s'imputi als dirigents del partit per finançament il·legal. Tant jutges com fiscals tomben l'informe. Després que el dossier sortís a la llum, Pablo Iglesias va apuntar directament al Govern.

El cap de la UDEF va acabar enviant l'informe PISA al Tribunal de Comptes, que va acceptar incorporar als seus treballs d'auditoria sobre el finançament del nou partit polític.

En paral·lel també hi ha un altre intent de posar en qüestió les finances de Podem. Diversos agents de la UDEF van visitar als Estats Units al que va ser ministre de “Poder Popular” per a les Finances d'Hugo Chávez. Els policies volien que ratifiqués en una declaració la veracitat d'un document en el qual el llavors president veneçolà va aprovar destinar set milions d'euros a crear a Espanya "forces polítiques i moviments socials, propiciant en aquest país canvis polítics encara més afins al govern bolivarià" , en el que la Policia considera una clara referència al naixement de Podem. Es va aixecar atestat policial d'aquella iniciativa, no avalada per cap jutge, que a dia d'avui encara no s'ha judicialitzat.

Cap iniciativa sobre els escàndols del PP

De tots els grans escàndols de corrupció que han afectat dirigents del PP (el cas Rato, el cas Gürtel, el cas Púnica, el cas Gustavo de Arístegui-Pedro Gómez de la Serna, el cas Bárcenas...), cap ha tingut el seu origen en una investigació per iniciativa de la Policia, sinó en la denúncia de penedits, terceres persones o institucions.

Què diu el Govern

La Cadena SER ha ofert a Jorge Fernández Díaz que doni la seva versió però el ministre de l'Interior en funcions ha declinat la invitació. De tota manera, com hem comprovat, cada vegada que una investigació policial ha fet aigües, el Ministeri ha negat l'oficialitat dels documents.

A Fernández Díaz se li va preguntar al Congrés per l'actuació d'una part del seu departament, però ho ha negat tot, com el passat 6 d'abril, abans que el diari Público revelés les gravacions en què el ministre parla obertament de filtrar als mitjans investigacions policials sobre polítics independentistes catalans.

Sobre l'origen d'àudios i la seva posterior filtració, no sobre el seu contingut, el Ministeri de l'Interior manté oberta una investigació. Patricia López, la periodista que les va revelar, sospita que està en el punt de mira de la policia.

Pot investigar a persones sobre les que no pesa cap denúncia i sense que hi hagi cap ordre judicial?

La Policia té "capacitat d'investigar", però "està completament prohibit" que ho faci amb "caràcter prospectiu", és a dir, que indagui sobre una persona per veure si troba alguna cosa sospitosa, explica Álvaro García, de la Unió Progressista de Fiscals.

Donades les capacitats d'investigació de les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat, aquestes han de tenir "molta cura" en com les exerceixen, explica García. Excepcionalment, recorda, en supòsits com gihadisme o terrorisme s'estableixen observacions sobre alguns grups de persona de risc, però únicament quan està en joc la seguretat de l'Estat.

"El que no podem tenir és una policia de la que desconfiem, que s'instrumentalitzi amb altres fins", rasa Álvaro García.