Els fills d'immigrants se senten integrats tot i créixer entre comentaris racistes
Un macroestudi de l'Institut Universitari Ortega y Gasset sobre la integració dels joves immigrants de segona generació apunta que creixen acostumant-se als insults i els comentaris racistes, però que això no els frena de sentir-se part de la societat catalana
Barcelona
Creixen acostumant-se als insults i els comentaris racistes, però això no els frena de sentir-se part de la societat catalana. Són les primeres conclusions d'un macroestudi de l'Institut Universitari Ortega y Gasset sobre la integració dels joves immigrants de segona generació, que nascuts aquí, o no, han anat a l'escola i s'han fet grans a Catalunya. I a mesura que creixen, se senten més discriminats.
Cada quatre anys, els investigadors han entrevistat 7.000 joves des que tenien 14 anys fins ara, als 22. Tots amb pares immigrants -alguns vinguts de ben petits, i altres que han nascut aquí. Les conclusions de l'informe, que encara no s'ha revelat oficialment, demostren que, a mesura que creixen, aquests nois i noies noten molt més la discriminació.
El col·lectiu que més ho viu són els marroquins. Si al 2012 només un 5% se sentia discriminat, ara ho fa un 30%, la majoria al carrer. Rosa Aparicio, una de les investigadores de l'Institut Universitari Ortega y Gasset, creu que això no demostra, però, que hi hagi un repunt de la discriminació: "han hagut de buscar-se la vida... és normal que un major percentatge s'hagi sentit discriminat perquè, simplement, estan més exposats".
Aquestes mirades, comentaris o fins i tot insults quotidians no els frenen de sentir-se part de la societat d'acollida. Tot el contrari. La immensa majoria té un alt sentiment de pertinença aquí. Els investigadors ho expliquen perquè s'han acostumats als insults al carrer i opten per fer orelles sordes.
L'estudi s'ha fet amb joves de les àrees metropolitanes de Madrid i Barcelona, fins ara, amb ben poques diferències pel que fa al comportament, situació i percepcions.
