"La jugada de mi vida"
Surt a la venda el llibre autobiogràfic d´Iniesta amb la col·laboració de Ramon Besa i Marcos López
Andrés Iniesta ha publicat la seva autobiografia(Getty Images)
Barcelona
Quatre anys després de començar-hi a treballar, avui es posa a la venda una autobiografia d'Andrés Iniesta que es titula “La jugada de mi vida” de l´editorial Malpaso.
Anit a “El Larguero”, Iniesta va confessar que el llibre respon a la voluntat de veure reflectida en un llibre la seva veritable història perquè hi ha fets que no han transcendit, episodis que vol contextualitzar i experiències que vol ordenar.
En el llibre, Iniesta defuig els moments d´èxit i glòria més coneguts, com per exemple el gol decisiu a Stamford Bridge contra el Chelsea o el gol que li va donar el Mundial a España.
De fet, diu Besa, ha resultat molt més enriquidor el contacte i les explicacions de la gent del món del futbol que l'ha tractat i sobretot les de la seva família.
En l'entrevista amb Carreño, Iniesta admet que el seu pitjor dia a can Barça va ser el primer: l'aterratge a La Masia amb només dotze anys. D'un record quasi dramàtic: “Tienes que pensar en un niño de 12 años que está acostumbrado a su familia, con su hermana, en el pueblo, sin apenas salir, venir a Barcelona y alejarte de la familia fue como quedarme sin nada”.
De fet, diu que la seva primera reacció va ser de no venir, però que el seu pare va ser determinant i que ell es va fer un fart de plorar.
L'entrevista a El Larguero va venir trufada d'intervencions de persones que l'han marcat, com ara l'entrenador que va donar llum verda a la seva incorporació a l'Albacete, José Manuel Balo: “Nos bastaron menos de cinco minutos a los monitores para ficharle en una prueba con 80 chiquillos!”
Preguntat per la seva relació amb Messi, diu Iniesta que s'assemblen molt i que, de fet, són de parlar poc. Però al camp, reconeix en un capítol del llibre, sí que s'entenen, i molt, perquè Iniesta ve a dir que quan el partit es posa lleig li diu a Messi vine i posa't aquí al meu costat.
Marcos López explica que l'experiència ha estat fascinant: “L'única cosa que hem fet és acompanyar-lo i el viatge ha estat meravellós i només ens deixava tranquil quan ell estava entrenant perquè aleshores no ens podia enviar missatges i correus!!"
