El Barça pacta al Cas “Can Rigalt”

Barcelona

El club també opta per buscar el pacte en el cas “Can Rigalt” per evitar la judicialització del procés i, de moment, ha descartat la impugnació del laude que condemna el club a pagar 49 milions a la immobiliària La Llave de Oro.

Fonts jurídiques apunten a la SER que el possible pacte té dues potes: d´una banda una sensible rebaixa de la quantitat que el Barça ha de pagar -una reducció que podria ser d´un 10%-, i de l´altra, el club obté facilitats en el pagament de les quantitats que es deuen i que es repartirien en els propers dos o tres anys.

El club i la promotora miren d´enllestir els serrells del pacte amb ofertes i contraofertes creuades des del passat mes de juliol a l´espera que la Junta Directiva del Barça es pronunciï possiblement aquest proper dilluns.

Totes dues parts mantenen les converses en bona sintonia convençuts que la impugnació del laude al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) és una mala notícia pel cost d´imatge i per la dilació del procés en els propers tres anys. No cal dir que, segons aquestes fonts, a la promotora ja li va bé cobrar ara, encara que sigui una xifra rebaixada, per bé que saben que una impugnació difícilment prosperaria ja que el laude arbitral és una resolució ferma que només es pot recórrer per defecte de forma o per garanties constitucionals, i no sembla que sigui el cas i menys vista la contundència amb que es pronunciava el laude.

“La passivitat absoluta del Barça”

En efecte, i segons deia el laude desvetllat per la SER, la “passivitat absoluta i inacció del Barça durant els últims set anys” és la causa del duríssim revés judicial de Can Rigalt.

El comprador, La Llave de Oro, va adquirir Can Rigalt per uns 35 milions d’euros perquè el Barça, al contracte, es comprometia a tirar endavant la urbanització dels terrenys, que després tindrien una edificabilitat de 10.000 metres quadrats.

Però el Barça no va fer res per executar el conveni de col·laboració amb l’ajuntament de l’Hospitalet per a la transformació urbanística de Can Rigalt. El Barça no va fer cap pagament al respecte.

Recordem que el Barça es va excusar, entre altres coses, en dificultats administratives com ara la necessària requalificació dels terrenys per part de l’Ajuntament de l’Hospitalet, que no es va produir.

Però el Tribunal va insistir en la seva sentència que el Barça, com a conseqüència del contracte, havia assumit la totalitat dels costos urbanístics com ara el trasllat de la subestació elèctrica de FECSA.

La responsabilitat de signar el contracte de Can Rigalt va ser de Joan Laporta i, de fet, segons Susana Monje, vicepresidenta del Barça, el contracte de Can Rigalt li va permetre a Laporta i a la seva junta no haver d’avalar i apuntar-se el 2005 uns beneficis addicionals de quasi 29 milions d’euros que li permetien salvar els números.