Concurs de Llegenda
Analitzem el concurs de castells amb 3 periodistes de l’alçada de les construccions que s’han vist aquest diumenge a plaça: Joan Ciurana, Carles Cortes i Josep Ardila.
Tertúlia Concurs Castells / Jordi Cartañá (CADENA SER)
Tarragona
"He estat buscant pel diccionari alguna paraula pel que es va veure ahir...Encara em frego els ulls" Joan Ciurana periodista casteller, històric de Ràdio Reus-Cadena SER que amb aquestes paraules definia el que es va viure a la TAP de Tarragona al XXVIè Concurs de Castells de Tarragona.
Una jornada que va superar totes les expectatives i que hem volgut analitzar amb Carles Cortes, Josep Ardila i el ja esmentat Joan Ciurana.
Hem conversat amb el cap de la Colla Jove Xiquets de Tarragona, Aleix Bordes que s’ha mostrat satisfet i ha reconegut “estarien del tot contents si haguessin assolit el 3 de 10 i que no va semblar que anàvem a provar a veure que passava”. I en un acte d’humilitat ha reconegut que “si la vella no té el dia, doncs nosaltres hem de poder ser allà”.
Emocionant
La rivalitat més directe, però , del concurs d’aquest diumenge la van mantenir els de Vilafranca i la Colla Vella. Un duel que Cortés ha titllat amb èmfasi d’ “emocionant” . Una Colla Vella que va quedar tercera i ens hem preguntat si havien de marxar amb la cara tant llarga. Cortés ho ha dit ras i curt “venien a guanyar el concurs” i no va poder ser. Josep Ardila ha resposta amb un apassionat “Nooo”. No havien de marxar tristos “per tot el que van fer ahir i que ja van obrir amb el 4 de 10” . Sobre el que es vol fer a plaça, el que s’acaba fent, construccions que semblaven assegurades després demostren no ser-ho tant....Ciurana ha rematat amb un “afortunadament els castells és una lluita en el que algunes vegades ensopegues” i en d’altres s’encerta.
Polèmica
Aquest any, més que polèmica, el malestar ha planat aquests dies no pels xiulets a plaça que cada any ja van a menys sinó per la sorpresa que van donar els Xiquets de Hangzhou. Tots tres han coincidit en que troben bé en que els xiquets actuïn. Cortés torba fantàstic que actuïn, que cobrin però “el problema és que la coordinadora és la qui ha de decidir que volen i com ho volen”. Ardila entén que aquí s’obre un debat i reclama que si actuen que ho facin ”amb les cartes damunt de la taula”.
Han coincidit en sentir-se enganyats perquè no van dir el programa amb el que venien.
Tot plegat al voltant d’un concurs que ha tancat també amb bon ritme. Cortés en fa un bon resum. “El concurs es fa pels castellers i per la plaça però també pel públic” i aquest any reconeix “que ha sigut el concurs que he anat estressat perquè no s’ha parat”. Ho rubriquem.
