Mas preveu recórrer a la justícia europea

Barcelona

L'expresident de la Generalitat Artur Mas ha explicat avui que està disposat a acudir al Tribunal Europeu de Drets Humans si la justícia espanyola l'inhabilita per haver organitzat la consulta del 9N del 2014, un procés judicial que segons el seu parer farà augmentar el nombre d'independentistes.

Després que ahir la Fiscalia demanés deu anys d'inhabilitació per a Mas i uns altres nou a les exconselleres Joana Ortega i Irene Rigau, Mas s'ha mostrat convençut que el judici del 9N, que segons els seus càlculs tindrà lloc a partir del setembre de l'any que ve, "ha de servir per eixamplar la base sobiranista".

Els "escèptics" amb la independència, ha dit, "tindran una prova del que és viure en un Estat espanyol que considera delicte" l'"enorme festa de la democràcia" del 9N del 2014.

"Això pot fer obrir els ulls a molta gent", ha assenyalat a Catalunya Ràdio l'expresident de la Generalitat, que ha anunciat que pensa "plantar cara en totes les instàncies" judicials, inclòs el Tribunal d'Estrasburg.

"Si ens donen la raó en algun punt d'aquest procés judicial, haurem fet un bon servei a la democràcia", ha considerat Mas, que ha subratllat que, si es considera delicte "escoltar la gent i posar les urnes", significa que la democràcia espanyola és "de baixíssima qualitat" i que "convé molt" tenir un Estat propi.

Mas entén que una hipotètica inhabilitació quedaria sense efecte en cas que Catalunya es desconnectés d'Espanya i adoptés una "legalitat catalana" pròpia.

"Des de molts punts de vista seria molt bo que la legalitat catalana fos més moderna, amb més sentit democràtic", ha dit.

Abans del 9N del 2014, ha explicat, al llavors conseller de la Presidència, Francesc Homs, li van transmetre que el Govern de l'Estat no actuaria contra la consulta si Mas s'abstenia de comparèixer en roda de premsa al final del dia.

Mas ha assegurat que en aquell moment Homs ni li va comentar aquell oferiment perquè no se'l va creure, ja que el missatge no provenia directament de la Moncloa sinó que havien "utilitzat una tercera persona".

Malgrat els seus recels inicials a un referèndum unilateral, Mas ha defensat els plans de l'actual president de la Generalitat, Carles Puigdemont, de convocar-ne un al setembre del 2017, que a diferència de la consulta del 2014 tindria una pregunta directa de "sí o no" a la independència i el seu resultat seria considerat vinculant.

Sobre el fet que s'hagi fixat data per al judici del cas Palau l'any que ve, Mas ha dit que "ja era hora" i ha reiterat que no hi va haver finançament il·legal de Convergència.

A més, ha avançat que, en la consulta oberta a la militància per avalar el nom definitiu del Partit Demòcrata Europeu Català, l'antiga CDC, votarà 'sí'.