La Generalitat vol promoure la construcció de més recintes islàmics als cementiris catalans
Només hi ha 4 cementiris catalans on les persones musulmanes hi poden ser enterrades sense vulnerar la seva religió
Una xifra insuficient pel govern català, que preveu que els propers anys cada cop més persones demanaran tenir un enterrament islàmic
Actualment només hi ha espais islàmics als cementiris de Manresa, Calonge, Sant Feliu de Guíxols i Collserola, a Barcelona / Ferran Queralt (ACN)
Barcelona
Segons l'Informe de la Religiositat de Catalunya, el 2015 450.000 catalans es definien com a musulmans. L'Islam és la segona religió catalana amb més seguidors. Atenent a les seves creences, aquestes persones han de ser enterrades sota terra i en tombes orientades a la meca. Però, a diferència del culte catòlic, només quatre cementiris de Catalunya tenen recintes funeraris específics per aquesta religió. Són a Manresa, Calonge, Sant Feliu de Guíxols i al cementiri de Collserola, a Barcelona, que no sumen més de 800 metres quadrats.
Actualment no suposa un gran problema perquè la majoria de musulmans que moren a Catalunya repatrien el seu cos per ser enterrats al seu país d’origen. De fet, emigren amb una assegurança ja contractada. Però les previsions del govern català estimen que, els propers anys, les demandes d'enterraments islàmics a Catalunya creixeran, a mesura que morin els musulmans que s'han fet grans aquí. Segons el director general d'Afers Religiosos, Enric Vendrell, la tendència de repatriar cadàvers al país d’origen "deixarà de tenir sentit" els propers anys i assegura que cal "preveure molts més espais".
Els últims 10 anys, el cementiri de Collserola és el que ha assumit el gruix d'enterraments de la comunitat islàmica. S'hi han enterrat més de 100 persones. Aquest estiu han hagut de duplicar l'espai dedicat a aquests d'enterraments. Jordi Valmanya, director de Cementiris de Barcelona, assegura que aquesta ampliació és per "pura necessitat".
Fa anys que les associacions musulmanes critiquen el que veuen com un dels reptes de futur de la comunitat musulmana a Catalunya. El principal problema amb el que topen, diuen, és que la majoria de cementiris catalans els gestionen empreses privades. El president de la Unió de Comunitats Islàmiques de Catalunya, Mohamed El Ghaidouni, reclama que l'administració hi intervingui, perquè la situació no només afecta als joves musulmans de segona generació sinó també els catalans conversos.
Els cementiris són una competència municipal i, de moment, l'únic que pot fer la Generalitat és promoure bones pràctiques. Ara mateix el Departament de Governació i les entitats municipalistes estan enllestint una guia per incentivar la laïcitat dels cementiris perquè totes les religions hi tinguin cabuda.
