La nova proposta de revàlides manté l'essència Wert

Barcelona

Segons l'esborrany de l'ordre ministerial que regularia les revàlides al que ha tingut accés SER Catalunya, els alumnes haurien de fer una prova final de cada una de les matèries que inclouria entre 2 i 15 preguntes, combinant les de tipus test, amb les semi obertes i les completament obertes, és a dir aquelles que tenen més d'una resposta possible. Els exàmens s'haurien de fer en un màxim de 5 dies, abans de 24 de juny, en el cas de secundària i abans del 10 de juny, en el cas de la prova final de batxillerat. L'ordre estableix també que els resultats de les proves es difondran tot garantit l'anonimat dels alumnes, una previsió que obriria la porta a la possibilitat que s'estableixin rànquings de resultats entre els diferents centres.

El Ministeri va enviar aquest esborrany a les comunitats autònomes en una carta amb data 3 de novembre, és a dir, que es va enviar abans que el ministre Méndez de Vigo fos ratificat en el càrrec. En aquesta mateixa carta es convoca una reunió tècnica per parlar de les revàlides que es farà demà dimarts a les 11 del matí a la seu central del Ministeri. Una reunió a la qual Catalunya no enviarà cap representant. Fonts del departament han explicat a SER Catalunya que no volen negociar un text que consideren una invasió en tota regla de les seves competències.

Proposta exhaustiva sobre els continguts

El principal motiu de la discrepància, està en l'annex de l'ordre on s'especifica, assignatura per assignatura el pes que cada un dels continguts ha de tenir en la prova final. Per exemple, a les proves de secundària, el 80 per cent de les preguntes han de ser dels continguts que decideix el Ministeri. Al batxillerat el 70 per cent. Però no només això, a l'esborrany d'ordre ministerial, es detalla quin pes ha de tenir cada tema dins de l'examen. Per exemple, a Història d'Espanya de batxillerat, un 20 per cent de les preguntes han de centrar-se en la península Ibèrica fins a l'edat mitjana, un altre 20 per cent en la formació de la monarquia hispànica i la seva expansió, un 25 per cent dedicades a la crisi de l'antic règim, un 20 per cent a la Segona República i la Guerra civil i un 15 per cent a la dictadura franquista i la transició. I no només això, s'especifiquen els temes concrets que s'haurien de preguntar, com ara "Compara i comenta les rebel·lions de Catalunya i Portugal de 1640", "Defineix que van ser els Decrets de Nova Planta i les seves conseqüències" o "Compara l'evolució política i econòmica dels dos bàndols a la guerra civil". Aquest nivell de detall màxim, expliquen fonts del govern català, suposa de facto una recentralització de l'educació i la consagració d'un model memorístic.