El Tribunal Constitucional tomba les 'beques Wert' de la LOMCE

Madrid

El Tribunal Constitucional tomba el sistema previst a la LOMCE perquè la Generalitat pagues escoles privades en castellà als alumnes catalans que no acceptessin el sistema d'immersió lingüística. L'alt tribunal és molt contundent en els seus arguments i assegura que l'Estat no pot per via de l'alta inspecció substituir la Generalitat ni restar-li les competències que té en matèria d'educació.

Per unanimitat, els 12 membres del Constitucional consideren il·legal el sistema articulat per la llei Wert per garantir l'educació en castellà a Catalunya.  La LOMCE establia, en una disposició addicional, que les comunitats amb més d'una llengua oficial havien de garantir l'existència d'escoles en què el castellà fos llengua vehicular en una proporció raonable, reconeixeria el dret dels pares a triar la llengua en què volien escolaritzar als seus fills i establia que en cas que no es garantís una oferta suficient de places per als alumnes que volien estudiar en castellà, el Ministeri, a través de l'alta inspecció de l'estat podia decidir que la Generalitat pagues escoles privades als alumnes afectats.

El Constitucional recorda que l'alta inspecció de l'estat és un mecanisme de verificació i vigilància però en cap cas un instrument genèric de control o tutela que impliqui que les Comunitats autònomes estan sota les ordres del Ministeri. La sentència també recorda que el dret a rebre l'ensenyament en castellà que reconeix la LOMCE no és ni absolut ni incondicionat sinó que s'emmarca dins de la programació educativa que ha de fer la Generalitat. i considera poc clars i subjectius els criteris a partir dels quals la inspecció pot decidir si aquesta oferta és adequada o raonable i en cas contrari, obligar al departament a pagar als alumnes una escola privada que s'ajusti a les seves demandes.

Segons dades de la Generalitat s'han tramitat 154 sol·licituds però només s'han concedit 50 ajuts de 6000 euros per alumne i curs: una quantitat molt per sota del pressupost inicial que havia calculat el govern en el moment d'aprovar la llei. La sentència del TC, tot i donar la raó a la Generalitat, estableix que aquest mig centenar d'alumnes continuaran gaudint de l'ajut fins que acabin l'educació obligatòria o fins a que canviïn de centre per decisió familiar o perquè incompleixin la normativa sobre drets i deures en les seves respectives escoles.

L'alt tribunal considera legals la nova arquitectura del currículum i el fet que l'estat fixi una part molt important dels continguts, especialment en les anomenades assignatures troncals com història, matemàtiques o ciències. I considera també ajustat a la Constitució que pugui fer i decidir els continguts de les proves de revàlida a final d'etapa i que en el cas de l'ESO i el batxillerat condicionarien l'obtenció del títol. el calendari d'implementació d'aquestes proves està ara mateix en suspens, a l'espera del nou pacte educatiu que s'està treballant en el Congrés.