Nova apel·lació

Barcelona

Aquest dimecres la sala d'apel·lacions que supervisa la macrocausa oberta contra el Procés al Tribunal Suprem estudiarà si deixa en llibertat o manté a la presó cinc dels empresonats pel jutge Pablo Llarena: són l'expresidenta del Parlament, Carme Forcadell, el candidat fallit a president, Jordi Turull, i els exconsellers Josep Rull, Raül Romeva i Dolors Bassa. Està previst que només els dos primers siguin traslladats a l'alt tribunal per acudir presencialment a les vistes.

Els cinc van ser posats en llibertat sota fiança pel jutge Llarena al començament de novembre, quan la causa va passar de l'Audiència Nacional al Tribunal Suprem, i van tornar a les presons d'Alcalá de Henares i Estremera a finals de març, tot just ser processats per delictes de rebel·lió i malversació de cabals públics.

Com a principal argument que demà hauran d'estudiar els magistrats Miguel Colmenero, Alberto Jorge i Francisco Monterde hi ha el del risc de fuga: teòricament conjurat des de fa mesos segons el mateix magistrat instructor. Llarena considera que existeix "un greu risc de fuga derivat a la greu punició a la qual s'enfronten" va dir llavors en una interlocutòria dictada poc després de saber que la Marta Rovira havia posat rumb a Suïssa per no tornar a curt termini.

Pablo Llarena, que per ara manté a nou persones a la presó provisional en aquesta causa, també va explicar les seves reticències a creure les promeses dels imputats de no tornar a sortir-se de les vies constitucionals: "No s'aprecia en la seva esfera psicològica i interna 01:00 element potent que permeti apreciar que el respecte a les decisions d'aquest instructor hagi de ser permanent ", va dir en el seu acte de presó.

Fins al moment, i després de més de sis mesos d'instrucció al Tribunal Suprem, els tres jutges de la sala d'apel·lacions no han portat la contrària al jutge Pablo Llarena en les seves decisions: primer al gener i després al març, per exemple, van confirmar la situació de presó provisional per Oriol Junqueras, o també avalant totes les restriccions que l'instructor ha posat a que els empresonats puguin participar a la vida política catalana.

Els magistrats de la sala d'apel·lacions ja han deixat per escrit diverses vegades el que pensen dels arguments de defensa dels empresonats: el passat 22 de març, per exemple, van mantenir Joaquim Forn i Jordi Sànchez a la presó manifestant, en el cas del exconseller d'Interior, "seriosos dubtes sobre la sinceritat i consistència de les manifestacions realitzades" al voltant de no tornar a delinquir. Aquest mateix dia també van afegir que "no hi ha presos polítics en aquesta causa, sinó polítics que estan presos per haver comès, indiciàriament, delictes gravíssims de rebel·lió i sedició" i que "el context polític és més propici a la reiteració dels fets delictius per part dels que ja han realitzat fets similars ", en referència al fet que segueixin exercint la política.