Inhabilitació a les portes

Madrid

La sala d'apel·lacions del Tribunal Suprem ha decidit confirmar el processament per delictes de rebel·lió, desobediència i malversació de cabals públics de la cúpula del Procés independentista. Els tres magistrats rebutgen els recursos interposats per una quinzena d'imputats contra l'ordre de processament de Llarena i fan ferma l'acusació per rebel·lió, entre d'altres, contra Carles Puigdemont, Oriol Junqueras, Jordi Turull, Josep Rull, Jordi Sánchez i Raül Romeva.

La decisió de la sala arriba després que dilluns de la setmana passada la Fiscalia sol·licités declarar ferma la interlocutòria de processament, acusant a la cúpula independentista d'haver perpetrat la "crònica d'una rebel·lió anunciada" després d'anys de plans per separar Catalunya d'Espanya .

Els tres magistrats justifiquen, un cop més, que la cúpula independentista sigui processada per rebel·lió: "Encara que la violència ha d'estar necessàriament present, hi cap una rebel·lió sense armes", diu la interlocutòria, afirmant també que "l'aplicació de la Llei penal no pot quedar aparcada amb l'excusa que també es pretenien assolir objectius de tipus polític ". Per als magistrats, pel que fa al referèndum il·legal de l'1 d'octubre, "el dret a votar no s'exerceix en qualsevol moment, de qualsevol manera i sobre qualsevol aspecte, sinó d'acord amb la Llei".

Un cop més, la sala d'apel·lacions defensa l'acusació per rebel·lió però no tanca la porta a que les parts puguin acusar-los finalment de sedició, penada amb menys anys de presó, "tot i que el bé jurídic protegit en els dos delictes no sigui coincident".

La fermesa del processament per rebel·lió contra la cúpula independentista sobre la suspensió política cautelar de, almenys, cinc diputats empresonats de manera preventiva a Estremera i Soto del Real: Oriol Junqueras i Raül Romeva (ERC) i Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull (JxCat). Els cinc compleixen els dos requisits exigits, segons Llarena, per l'article 384 bis de la Llei d'enjudiciament criminal per ser suspesos de manera cautelar: estar empresonats i haver estat processats en ferm per un delicte de rebel·lió.

Els magistrats de la sala d'apel·lacions, de fet, es fan ressò d'aquesta possible inhabilitació i asseguren que "és cert que les previsions de l'article 384 bis de la LECrim tenen una especial rellevància, el que justifica l'exigència d'una motivació reforçada pel manteniment del processament per un presumpte delicte de rebel·lió ".

El dubte que hi ha en aquests moments al Tribunal Suprem és si la norma també es compleix en el cas de Carles Puigdemont i Toni Comín. Tots dos també han estat processats en ferm per rebel·lió i es troben fugats però amb una ordre d'empresonament en vigència.

Els magistrats asseguren en la seva interlocutòria que "no es persegueix una ideologia política", en referència a l'independentisme, sinó que se'ls acusa d'imposar un determinat plantejament polític "a la resta de la població catalana. També consideren" feble i hipotètic "l'argument d'Anna Simó, que va posar en dubte la imparcialitat del tribunal per haver estat companys de José Manuel Maza, exfiscal general de l'estat que va interposar la querella que va donar origen a aquest procediment.

Els jutges, entre d'altres arguments, contesten també a una petició de llibertat de Jordi Cuixart, intern a Soto del Real, des del passat mes d'octubre, que va posar damunt de la taula el dany que el seu empresonament feia als seus fills menors d'edat: "No són desitjables, però són una conseqüència inevitable de la privació de llibertat. No és possible argumentar que l'evitació de perjudicis als fills menors justifiqui la impossibilitat d'acordar la presó provisional dels seus pares", diuen.