Girona rep la documentació de Cerezo que va ser alcalde entre 1937 i 1939

Girona

L’Arxiu municipal de Girona ha rebut el fons documental de qui va ser alcalde de la ciutat entre el 1937 i el 1939, Pere Cerezo, que va morir a Argentina on es va exiliar després de la Guerra Civil.

El fons el formen 39 unitats documentals que la Fundació Josep Irla ha recuperat a Corrientes (Argentina) on viu una de les filles de Cerezo i hi ha des de notes autobiogràfiques, cartes, el carnet de l'ajuntament, el de diputat al Parlament de Catalunya (ho va ser per ERC el 1932) i també el passaport argentí que va obtenir a França on es va exiliar, primer, amb la seva segona dona i dues filles.

Són documents dels anys previs a la Guerra Civil, del període de l’exili i d’altres personals que l’Arxiu preservarà i també en farà difusió. Pel cap del Servei de Gestió Documental, Arxius I Publicacions de l’Ajuntament de Girona, Joan Boadas, la donació suposa ampliar els fons ja cedits a l’Arxiu de personalitats de l’època com Carles Rahola, Miquel Santaló i Emili Blanch.

“No és un fons aïllat, s’incorpora en l’intent de preservar la memòria dels exiliats o executats pel franquisme i és un homenatge a totes les persones que per defensar unes idees properes a les que nosaltres defensem, van ser perseguits, van patir l’exili i alguns la mort.

Pere Cerezo va néixer a Mendoza (Argentina), fill de pares de la Rioja i va arribar a Girona quan tenia sis anys. “Sempre va ser un gironí de soca-rel” ha recordat el director de la Fundació Josep Irla, Josep Vall, i ha destacat que amb 27 anys ja era regidor per ERC a l’Ajuntament de Girona. “La figura de Cerezo és un vincle entre Girona i Argentina” segons Vall.

Per l’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, la cessió del fons de Cerezo suposa “mantenir vius els valors republicans” que ell va defensar.

Ampliar

Cerrar