L'elevat preu de ser refugiat homosexual
Sovint els sol·licitants d'asil per condició sexual i gènere estan abocats a una doble estigmatització, per la seva condició sexual i/o de gènere i per ser immigrants
Capçalera de la manifestació del Pride BCN 2018, amb autoritats, personalitats polítiques i destacats activistes LGTBi. / Júlia Pérez (ACN)
Barcelona
Els refugiats LGTBI confien, cada cop més, en Catalunya com un espai de llibertat i seguretat. Les xifres parlen: la Comissió Catalana d'Ajuda al Refugiat, una de les principals entitats d'acollida, ha registrat 18 sol·licituds d'asil per raons de sexualitat i diversitat, entre 2017 i el que portem de 2018.
Sovint, però, han de pagar un preu molt elevat per sentir-s'hi protegits. La seva nova llar els exposa a una doble victimització, per la seva orientació sexual i per ser immigrants. Quan aterren a grans ciutats -com és el cas de Barcelona-, no només els giren l'esquena els veïns de la zona i la població estrangera. També noten rebuig per part de les persones amb qui comparteixen país d'origen i comunitat cultural. "Quan s'apropen als seus connacionals, tornen a sentir que no han eliminat aquests prejudicis que porten dels seus països d'origen i de vegades es veuen novament obligats a enfrontar la discriminació", assegura Rodrigo Araneda, el director de l'Associació Catalana per la Integració d'Homosexuals, Bisexuals i Transsexuals Immigrants (ACATHI).
La doble discriminació es fonamenta principalment en conductes homòfobes i transfòbiques, que van gairebé sempre de la mà d'actituds racistes - de vegades, es persegueixen fins i tot les persones seropositives. Tot i la gravetat que això suposa, la por a reviure fantasmes del passat els frena per prendre la decisió de denunciar-ho. A ulls d'Araneda, "els refugiats, especialment les dones transgènere, senten que es torna a repetir la situació de vulneració de drets". El destí d'aquest patiment: la condemna a l'oblit.
El panorama, tot plegat, els aboca a un "nivell més alt de desigualtat": els costa integrar-se i se senten forçats, en múltiples casos, a viure als marges de la societat amfitriona. Fer un acompanyament específic durant el procés d'acollida és "imprescindible". "Cal un coneixement mutu per part de les entitats en el seu dia a dia, que se'ls identifiqui com a part de la nostra societat", apunta Araneda. O en altres paraules, "és necessari oferir-los alternatives" perquè acabin de trobar-se en una societat que encara no han pogut fer-se del tot seva.
El Redouan i la Carol han volgut explicar la seva història a SER Catalunya.
"Em van dir que no m'acceptaven a aquella feina perquè veure'm seria caòtic per als turistes"
02:42
Compartir
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
<iframe src="https://cadenaser.com/embed/audio/460/370RD010000001384484/" width="100%" height="360" frameborder="0" allowfullscreen></iframe>
