La Fiscalia demanarà condemnes mínimes per rebel·lió per als líders independentistes

Madrid

L'obertura de judici oral per als líders independentistes està a prop i la Fiscalia tanca els últims serrells del seu escrit d'acusació de cara al judici que arrencarà al Tribunal Suprem d'aquí a uns mesos. Segons ha pogut saber la Cadena SER de fonts del cas, la intenció del Ministeri Públic és mantenir l'acusació per un delicte de rebel·lió per als presos i demanar condemnes mínimes per aquest delicte, que té una forquilla de possibles condemnes que arrenca en els quinze anys de reclusió.

Aquest escrit de qualificació provisional serà presentat en els propers dies -després que el Suprem confirmi la instrucció de Llarena- i abans ha de ser revisat per la Fiscalía General de l'Estat, a més de ser susceptible de patir canvis al final del judici, quan el Ministeri Públic hagi de fer definitiva la seva acusació després de quedar vist per sentència, sense que es descarti poder variar i rebaixar aquesta qualificació.

El Delicte de Rebel·lió

La Fiscalia, per tant, manté el criteri que ha vingut defensant des de la interposició de les dues querelles que van donar origen a la causa instruïda per Pablo Llarena: que els líders polítics i civils del procés van poder incórrer en un delicte de rebel·lió en apreciar que van intentar instrumentalitzar els aldarulls al carrer del 20 i 21 de setembre a Catalunya per torçar el braç a l'estat avançar cap a la independència.

La intenció de la Fiscalia és mantenir aquesta acusació contra els líders empresonats, al marge de la petició de presó, inhabilitació o multa que pugui realitzar-se per malversació de fons públics contra els qui formaven part del Govern de Carles Puigdemont.

Querelles per rebel·lió

Des d'inici de la causa, ara fa gairebé un any, la Fiscalia ha estat la principal impulsora de l'acusació per rebel·lió contra Puigdemont, el seu Govern destituït i els 'Jordis': les dues querelles que van donar origen al procediment, aleshores amb José Manuel Maza al capdavant de la Fiscalia General, asseguraven que l'acusació per rebel·lió "és ferma" i destacant "la utilització de vies violentes per impedir l'oposició per part de les forces d'ordre públic".

Tant el jutge Pablo Llarena com la sala d'apel·lacions han mantingut també aquesta acusació durant la fase d'instrucció, amb nou dels encausats processats en ferm per aquest delicte: Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Jordi Turull, Josep Rull, Carme Forcadell, Joaquim Forn i Dolors Bassa. Els altres nou estan acusats de desobediència i alguns també de malversació.

Fins a 30 anys de presó

El Codi Penal recull condemnes que van des dels dos fins als 30 anys de presó per les diferents modalitats del delicte de rebel·lió, sent l'article 473.1 el d'aplicació en aquest cas: les penes mínimes que pensa demanar la Fiscalia, en cas de considerar els acusats com a "caps principals" arrenquen en els quinze anys, tot i que hi ha diferents graus inferiors per, per exemple, qui exerceixi un "comandament subaltern" o sigui un "simple participant". Si s'ha exercit "violència greu", les condemnes arriben a les tres dècades.

Serà la sala penal del Tribunal Suprem la que decideixi, en última instància, si condemna els líders independentistes per rebel·lió. A més d'una possible condemna de presó, s'exposen també a condemnes d'inhabilitació que arriben als 25 anys d'inhabilitació absoluta, situació que també afectaria a la seva capacitat de tornar a presentar-se a un procés electoral.