Últimas noticias Hemeroteca

Martes, 19 de Noviembre de 2019

Otras localidades

Teresa Cairat: "he fet el què he volgut perquè he estat sempre molt tossuda"

Andorra, Londres, Madrid i Andorra. La nostra protagonista és la menor de quatre germans, tots homes, i ha fet de tot, fins i tot netejar cases, per complir amb el seu somni: estudiar anglès i ser professora

La filòloga, professora, exdirectora de l'Escola Andorrana i expresidenta de la comissió andorrana per a la Unesco, Teresa Cairat, és la protagonista del segon capítol de SER Dona, l'espai de l'Hora Andorra dedicat a la història del país des d'una perspectiva de gènere.

Neta del síndic Cairat, hereva d'una saga de polítics lauredians, la Teresa reconeix que no ho ha tingut mai fàcil ni guanyat pel fet de portar segons quins cognoms. "Del meu padrí he après l'esperit de servei públic" afirma, per assegurar que, si hi tornés a nèixer, "tornaria a ser mestra".

Es considera una persona "planera, xerraire i que diu les coses tal com em venen". Reconeix que podria ser "més reflexiva i menys directa" i però la seva sinceritat ha estat també molt valorada, especialment pel seu cercle més proper.

Professora per vocació, Teresa Cairat ha passat per Andorra, Londres, Madrid, Barcelona i, de nou, Andorra. En una època en què per a les dones el què s'esperava era fonamentalment el matrimoni, ella s'hi va avançar a generacions posteriors. A Londres, va estudiar el batxillerat, entossudint-se, malgrat el context familiar contrari (és la menor de quatre germans, tots homes) .

"He fet sempre el què he volgut perquè he estat molt tossuda". A Londres es va pagar els estudis "fent de tot, fins i tot netejant cases, que estava millor pagat que fent d'au pair". De Londres, a Madrid per estudiar filologia anglesa i treballar en un centre privat de professora, i de Madrid a Barcelona per compaginar els estudis amb els de filologia catalana.

"Quan vaig tornar a Andorra per exercir de mestra em vaig adonar de com havia canviat el país perquè ningú no m'entenia a classe". Creu que l'anomenada formació andorrana -primer- i l'impuls de l'Escola andorrana -després- han estat claus per a la cohesió social del país. "Sense la Formació Andorrana la fractura social hagués estat molt més important" assegura.

Es considera feminista i es mostra a favor de l'avortament. "Jo crec en el coprincipat i també crec que l'avortament és un dret de les dones. Penso que ningú m'ha de fer xantatge per estar-ne a favor. I trobo que es barregen les coses" ha dit.

"El copríncep és el copríncep. I l'avortament és un dret que tinc com a dona" conclou.

Cairat és apassionada del flamenc, de la cobla i de Serrat. Als seus 77 anys continua preguntant als excompanys de l'Escola Andorrana pel funcionament dels centres. Malgrat haver-se jubilat, i no fa pas gaire, es continua interessant per un projecte que va contribuir a impulsar i del què, diu, sentir-se "enormement orgullosa".

 

Cargando
Cadena SER

¿Quieres recibir notificaciones con las noticias más importantes?