Ui el que m'ha dit!

Valencia

Ui el que m'ha dit!

Hem passat d'entendre drets com la llibertat d'expressió a qüestionar-los sistemàticament a la mínima i dubtar fins de nosaltres mateixos... Mals temps... Una campanya de publicitat volia, ratllant per damunt tòpics com la migdiada (la siesta vull dir), la paella o el flamenc, fer valdre la ciència... canviar el paradigma: Del país de la "siesta" després d'una bona paella i abans d'acudir al "tablao", a un país que també investiga i valora la ciència... Però va haver-hi qui es va quedar en la imatge de la paraula Flamenc ratllada i no va passar d'ahí... Va traure la banda al carrer i la cosa ha acabat entre disculpes, passades de frenada, justificacions... La campanya pot ser més o menys afortunada, millor o pitjor, sí... però la resposta no pot ser més excessiva... Massa nervis i el que és pitjor, massa mala llet i molta mala intenció per a ficar el dit en aqueixa ferida i elevar més encara la tensió intentant traure profit en estos temps de susceptibilitats tan exagerades... Infantil i patètic.