El Consell neteja la Cova des Coloms

Mahón

Durant el mes d'abril s'ha realitzat una feina de restauració a la cova des Coloms, consistent en l'eliminació de les pintades que havien anat omplint, durant les darreres dècades, les parets de la cova.

La cova des Coloms és un dels llocs més visitats pels excursionistes menorquins i forans, tant per la bellesa del paratge natural on es troba —el barranc de Binigaus, as Migjorn Gran— com per les seves espectaculars dimensions; no debades és coneguda popularment amb el nom de la Catedral.

Es tracta d'una cova d'origen càrstc, com la major part de les coves naturals de Menorca, que es va formar a causa de la circulació dels corrents d'aigua subterranis que van anar erosionant la roca calcària. Fa uns 25 metres d'alçada, uns 20 metres d'amplària i uns 110 metres de llargària.

La cova des Coloms ja va ser citada per l'arqueòleg francès Emile Cartailhac (18451921) en la seva obra Monuments primitis des îles Baléares (1892). Entre 1914 i 1915, el professor Antoni Vives Escudero (1859-1925) i el llavors propietari del lloc on es troba la cova, Bartomeu Sturla, hi van fer excavacions a l'interior, en les quals recolliren alguns materials arqueològics que permeten deduir que la cova es va emprar en l'època talaiòtca com a lloc d'enterrament. No s'hi ha fet cap altra intervenció arqueològica posteriorment.

La troballa més espectacular d'aquella excavació antga van ser dues banyes de brau, fetes en bronze, que es poden vincular amb la creença en una divinitat relacionada amb aquest animal, especialment si les posam en relació amb altres troballes com el brauet de bronze de Torralba d'en Salort.

Sigui quina sigui la funció que tngué la cova en temps antcs, és fàcil imaginar que les seves dimensions degueren impressionar ja als menorquins d'època prehistòrica, sobretot si tenim en compte que, per a ells, els espais subterranis tenien ja de per si un marcat component simbòlic.

La cova des Coloms gaudeix de la declaració de bé d'interès cultural (BIC) en la categoria de zona arqueològica, que és la màxima protecció del patrimoni històric al nostre país. Per açò, danyar-la de qualsevol manera —sigui a través de pintades o grafts, sigui a través d'excavacions il·legals— està sotmès a penalitzacions d'acord amb el Codi Penal.

A iniciativa del Departament de Cultura i Educació del Consell Insular de Menorca, l'equip de restauradors de l'empresa Talaia Cultura, SL, encapçalat per la tècnica restauradora Carolina Moreno Torres, ha portat a terme durant el mes d'abril l'eliminació dels grafts i les pintades que omplien les parets interiors de la cova, i que donaven una imatge intolerable d'incivisme a un espai natural i arqueològic únic com és la cova des Coloms.

Paral·lelament, s'ha instal·lat un panell informatu a l'entrada de la cova amb l'objectu de donar informació sobre la cova i sensibilitzar el visitant entorn de la necessitat de conservar el nostre patrimoni històric i evitar-hi les accions vandàliques.

Les pintades intervingudes havien estat realitzades amb instruments de tota mena, amb diferents tpus de pintura i de tots els colors, sent especialment abundants les realitzades amb carbonet vegetal, amb xoc, amb esprais sintètcs de color blau, negre, groc, vermell i verd i amb pintures plàstques de color vermell, negre i blanc. La majoria són inscripcions amb el nom de les persones que les han fetes i amb l'any de realització. La més antga de les que duen la data és de 1914, i les més abundants i impactants per les seves dimensions han estat les realitzades entre les dècades de 1970 i 2000. Les més recents, fetes amb esprais industrials per a grafts, han estat les més inaccessibles, fetes a les parts més alteroses de la cova. En aquests casos s'ha hagut de recórrer a professionals especialitzats en treballs verticals d'altura.