Menorca encara té cinc vestigis franquistes a llocs públics
La conselleria de Cultura del Govern balear aprova el cens de monuments, plaques i recordatoris de la dictadura que s'han de llevar

La placa del ministeri de l'habitatge de la dictadura encara es pot veure al carrer Sant Esteve de Maó. / Jordi Ribera.

Mahón
La Comissió Tècnica de Memòria i Reconeixements Democràtics de les Illes Balears ha aprovat el cens de símbols, llegendes i mencions franquistes de l'arxipèlag, elaborat i fet públic per la Conselleria de Cultura, del Govern de les Illes Balears. A Menorca s’han detectat vestigis a Maó, Ciutadella i Es Castell. Les construccions més visibles són les d’aquest darrer municipi.
Hi ha el mausoleu dels presoners del vaixell Atlante que van ser afusellats i una làpida fora del cementiri. En el primer cas hi ha a la façana expressions pròpies del bàndol franquista que s’haurien de llevar tot i que el cens recomana no enderrocar el mausoleu, només treure tot el que enalteixi als franquistes. La làpida de la polèmica es troba just davant del cementiri des Castell. Allí es va afusellar al batle Francisco Gimi Sintes. No va ser una mort relacionada directament per la guerra civil tot i produir-se al novembre de 1936. Però la làpida sí que té expressions que defensen al bàndol que es va aixecar contra la República. El cens recomana traslladar el petit monòlit que es troba en molt mal estat a un museu i contextualitzar la seva història.
Pel que fa a Maó es destaca que encara queden plaques del ministeri de l’habitatge de la dictadura amb el jou i les fletxes. El document del cens no indica quins són els vestigis s al ciutat de Ponent.

Jordi Ribera
Nascut a Barcelona, criat a Tarragona i menorquí d'adopció des de 1997. Des de l'any 86 informant de...




