"La música i els sobrenoms" d'Emili Selfa
"Els sobrenoms a Gandia"
"Els sobrenoms de Gandia" d'Emili Selfa (08/07/2019)
06:54
Compartir
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
<iframe src="https://cadenaser.com/embed/audio/460/1562760814_163426/" width="100%" height="360" frameborder="0" allowfullscreen></iframe>
Gandia
Els valencians, diuen, que tenim una major predisposició i sensibilitat davant de la música. És per això que els músics abunden tant entre nosaltres. I la nostra ciutat n'és una bona mostra. Avui comptem amb tres bandes de música, però al segle passat hi han hagut bandes i molts músics de banda. Només a Beniopa, recordar a Batiste el Baloi; Andrés Puig, de Culcagat, amb les planxes, que a més va ser carter i policia municipal; al Garrut, de família Sendra; Gostino Aparisi Fuster, Gordelló; Josenet Miret, afamat trompetista, també conegut com a Palleta; el clarinet Ximet Mantabanyà; Pansa; els Rufat amb la percussió, com Salvador Fuster, el Trilero; el clarinet, Salvador Garcia o Sauret de la Viuda; també el clarinet Manolo Ferrer Aparisi, el de l'Ajuntament, Paco Aleixit l'Esporgador amb el bombardí, Milio Garcia, Panxaverda, o Paco Miret el Tabaletero, amb la caixa, entre altres. Com Caferro, i el mateix Paco el Tabaletero, de la Banda Sant Francesc de Borja de Gandia. Sense oblidar a Raspaterra de Beniopa, que sent músic, a la mili va fer-se músic professional militar.
Però adquirir els coneixements musicals i la disciplina necessària només ho poden fer els mestres que generalment comencen amb xiquets educands que després seguiran camins diversos en el camp musical. A Gandia són recordats José Maria Moreno, Doguemí, sagristà de la Seu i amb una xicoteta acadèmia al carrer de la Confraria de l'Assumpció, Ignacio Moreno, mestre de la banda de Beniopa i de la de Gandia, Vicent Miñana, el Cego, Ximet Mantabanyà i el mestre de guitarra, Ullera de Beniopa, o el mateix Salvador Garcia, Panxaverda. I una dona, Maria Magdalena Villaplana, d'Evaristo, d'una família destacada de músics de Beniopa.
Altrament, la guitarra ha estat de sempre un instrument molt popular i a la mà. Nombrosos han estat els seus tocadors, com Pasqual Palonés del Grau, i Sardina de la Vila. Però sense cap dubte el més sublim guitarrista concertista de la ciutat ha estat Panxaverda, natural de Beniopa i que va viatjar amb gran èxit artístic pel món. Al Grau donava classes i deixà diverses persones que sabien tocar la guitarra. O com Tomàs el Valent, gran animador, que tocava el guitarró.
De la mateixa manera un acordió ha estat l'altre instrument popular amb capacitat per convocar gentada a un ball o una revetlla. I diversos han estat els seus instrumentistes, com Cabrera de Corea, que a més era organista; el Mellat al Prado, a la Marxuquera actuava, del Quilo, i també el Rumo, que solia fer-ho també a Beniopa. D'allí era l'acordeonista Lleganya i allí vivia el gandià Godolfredo Pérez, Correncinc.
Una menció ineludible és la notable presència de músics cecs, donada la seua especial sensibilitat musical, destacant a Benipeixcar, Sauret Femenia, el Ceguet, que tocava el piano i la bandúrria, o els ja esmentats Cabrera de Corea, i el Rumo i Vicent el Cego de Beniopa.
Les esglésies sempre han comptat amb organistes i a tall d'exemple a Gandia actuava l'esmentat Cabrera, i a Beniopa, José Martínez Garcia, Anxoveta. De la mateixa manera que als cors cantava gent amateur, com és el cas del cor de la parròquia de Beniopa, on cantaven Vicent Chordi, el Pelegrí; Salvador Rovira, el Melero; Pep Sabater, Garrofa, o Marcel•lí Giner, el Palmero.
Però una de les activitats que més popularitat va adquirir fou la dels conjunts musical o orquestres i els seus cantants, que tantes i tantes nits alegraren la vida de la gent. Destacar com a cantant a Juan Garcia, el Negre, rellotger, i afamat jasban, i la seua orquestra Tic-Tac, i també de la Relay. Al grauer Bernardino i el seu conjunt Serenade. El benioper Pepito Paella, cantant de la Gil Martí i la seua orquestra. O els també beniopers Avenida, i posteriorment Los Dugan, amb el seu cantant Eduardo Forés, Liguardet de família Bufa, i amb Toni Sanfélix, Serra, de jasban, Paco Pinzón teclat, i Josenet Miret, Palleta, de trompeta. El conjunt Michigan Jazz, posteriorment Diagan, de Gandia, amb el seu cantant Palonés, i format entre altres per Paco Estornell el Sastre, Garrofeta de família Estruch, el Mellat, Miguel Martínez el Bato, Ignacio Moreno, Nassiet; Antonio Sanz, Tonet; Alandete, Garcia i Mento. I més modernament conjunts com La Sopa, formats als anys 70, entre altres pel cantant i músic Vicent Picornell, Pic, i els músics Carles Climent, Xarli; i Xicano. O Toni Sànchez Pardines actual líder del grup musical Zoo.
Per altra banda, el món melòdic donava personatges com Betowen, músic i Fulleraca, cantant, Juanito Vercher, Piano, de gran oït musical, també conegut pel renom familiar Santa, tots tres de Gandia. El cantant del Grau, Enrique Frasquet Peiró, el Queco, que a més d'alcalde del Grau, cantava junt a Palonés, que tocava la guitarra. El també grauer, Jordan, fill de la Beniopera, que va emigrar a Barcelona on va triomfar com a cantant melòdic de cançó italiana. Fins i tot gent amb tanta teatralitat com Maximet de Santa Anna, que es recordat per com simulava el tocar la guitarra només raspant una canya. O Ramon Romaguera, Lluquet, de l'Estació, aquell entranyable personatge que portava els papers i partitures de la banda de Gandia i que a vegades el deixaven fer de director amb batuta.
Gents diverses que ens han omplit l'esperit i ens han fet gaudir dels ritmes i melodies.