Mor Leopold Pomés

Barcelona

Fotògraf, realitzador, publicista i empresari, va ser premi Nacional de Fotografia 2018, i el reconeixement de confrare d'honor de la Confraria del Cava Sant Sadurní, també en 2018. El 1965 va ser guardonat al Festival de Cinema Publicitari de Cannes i el 1971 va rebre el Lleó d'Or de cinema publicitari de Venècia i no va parar de sumar guardons, entre ells la Medalla d'Or al Mèrit Artístic de l'Ajuntament de Barcelona, premi d'arts plàstiques de la Generalitat el 1998 o la Creu de Sant Jordi el 1999.

Va néixer el 17 de novembre de 1931 a Barcelona, aquest fotògraf autodidacta, va estudiar primària i secundària als Maristes de la seva ciutat natal. Va exposar per primera vegada el 1955, a les Galeries Laietanes de Barcelona. La seva obra va despertar crítica i felicitacions en parts iguals. El 1957 va publicar "Les fenetres", un llibre de fotografies per il·lustrar el poeta simbolista Rilke.

Des de llavors, va fotografiar toreros, dones, cossos nus, sabates, la ciutat de Barcelona, intel·lectuals i artistes, etc.

La seva obra, que busca "la llum a l'ombra", està realitzada en blanc i negre i convida a la sensualitat, esquitxada de vegades amb gotes d'humor i picardia, i a palpar l'atmosfera interior i exterior d’allò mostrat, "el misteri de les persones i les coses, que mai s'acaba".

Destaca també la seva figura com a creatiu publicitari que va desenvolupar des de l'agència Temps que va dirigir des de 1963, després d'associar amb Leopoldo Rodés i T. Yriarte, fins a 1976, quan aquesta es va associar amb la multinacional BBDO.

Va idear les arxiconegudes "Bombolles Freixenet" (1966), una llegenda del cava i en els 70 va realitzar l'anunci del conyac Terry, popular gràcies a la model rossa que cavalcava un cavall blanc de Terry.

Polifacètic, com a restaurador va rehabilitar el 1975 l'antic restaurant Les Set Portes. Juntament amb els arquitectes Federico Correa i Alfonso Milà, va crear a Barcelona els restaurants Il Giardinetto i Flash Flash.

El 1982 va concebre i dur a terme, juntament amb Víctor Sagi, la Cerimònia Inaugural a Barcelona del Mundial de Futbol. També va pensar el 1985 la campanya d'imatge per a la candidatura de Barcelona a l'Olimpíada que es va celebrar el 1992 i en va fer el documental.

La seva carrera li va valdre distincions nacionals -com el premi a la millor fotografia del cinema espanyol pel seu llargmetratge "Amanida Baudelaire" (1979) - i internacionals, tant en fotografia artística (Premis Rizzoli 1966, 1967, 1968 i 1969) com en el terreny de creatiu i realitzador d'espots (primer premi del festival de cinema publicitari de Cannes i Lleó d'Or del de Venècia, tots dos guardons en 1972).

Ha dit que li agradaria "ser un fotògraf de fantasmes" per així "reflectir el que m'obsessiona, allò que em fa por i tot el que em diverteix".

Del seu treball, es destaquen més de 3.000 espots i 40 documentals.