Sociedad

El Suprem condemna Oriol Junqueras a 13 anys de presó per sedició i malversació

12 anys per a Turull, Romeva i Bassa, 10 anys i mig per a Rull i Forn, 11 anys i mig per a Forcadell i 9 anys per a Cuixart i Sànchez

Tribunal Supremo

Madrid

 El Suprem ha condemnat als líder independentistes empresonats a penes de presó d’entre 9 i 13 anys per sedició i, en alguns casos també malversació. Oriol Junqueres és qui afronta la pena més alta: el tribunal el condemna a 13 anys de presó i 13 d’inhabilitació per un delicte de sedició en concurs amb un de malversació.

Els segons amb penes més altes són els exconsellers Raül Romeva, Jordi Turull i Dolors Bassa, amb penes de 12 anys de presó i 12 d’inhabilitació pels mateixos delictes. A l’expresidenta del Parlament, Carme Forcadell, el tribunal li imposa una pena de 11 anys i mig de presó i d’inhabilitació només pel delicte de sedició, un any més que a Joaquim Forn i Josep Rull, a qui els jutges condemnen a 10 anys i mig de presó i d’inhabilitació. Als Jordis, el Suprem els condemna a 9 anys de presó i d’inhabilitació.

No entraran a presó els exconsellers en llibertat -Carles Mundó, Meritxell Borràs i Santi Vila- perquè el tribunal els exonera del delicte de malversació. Els condemna a pagar una multa de 60.000 euros i a 1 any i 8 mesos d’inhabilitació pel delicte de desobediència.

No hi ha rebel·lió

La sala considera que a Catalunya va haver violència al setembre i octubre de 2017 però que “no va ser suficient per un delicte de rebel·lió”. Perquè els fets fossin constitutius d’un delicte de rebel·lió com defensava la Fiscalia, la violència havia de ser “instrumental, funcional, ordenada de forma directa” per part del Govern per aconseguir l’objectiu de la independència i segons els jutges no la violència va ser “insuficient per aconseguir la independència i al derogació de la Constitució”. Sobretot perquè entenen que la maquinària de l'Estat en va tenir prou amb l'aplicació de l’article 155 de la Constitució perquè els acusats "deposessin" els seus objectius.

L’1 d’octubre va ser un “esquer”

En el text, de 493 pàgines, Marchena insisteix a assenyalar que els dirigents independentistes sabien que no aconseguirien la independència i que el procés va ser una farsa per pressionar l’Estat. El tribunal considera que l’1 d’octubre era simbòlic: “Els acusats sabien que el que s’oferia a la ciutadania catalana com a exercici legítim del dret a decidir, no era sinó un esquer per a una mobilització que mai desembocaria en la creació d’un Estat sobirà”, dicta el Suprem. "Els il·lusionats ciutadans que creien que un resultat positiu de l'anomenat referèndum conduiria a l'anhelat horitzó d'una república sobirana desconeixien que el dret a decidir havia mutat i s'havien convertit en un atípic dret a pressionar", afegeixen els magistrats.

La malversació

El Suprem només ha acabat condemnant de malversació a quatre dels 12 acusats en el judici: Oriol Junqueras, Jordi Turull, Raül Romeva i Dolors Bassa. Segons els jutges, es van comprometre quasi 2 milions d’euros per a la celebració del referèndum, un milió menys del que deia la Fiscalia en les seves conclusions. Els jutges són contundents amb l’ús de diners públics en pro del procés: parlen d’una “conscient i voluntària” desviació de fons públics del pressupost de les conselleries.

Entre les despeses que ha hagut de quantificar el Suprem, i que ha estat un dels punts que més mal de caps ha donat als jutges, hi ha més de 177.000 euros de sou a observadors internacionals o alguns centenars més a l’empresa UNIpost, que va gestionar el material electoral. El tribunal absol del delicte malversació a Joaquim Forn, Josep Rull, Meritxell Borras, Carles Mundó i Santi Vila perquè considera que no està acreditat que també dediquessin diners de les seves carteres a la celebració del referèndum. De fet, el Suprem diu que Mundó, Borràs i Vila “van donar ordres específiques per no aplicar les partides pressupostàries a la consulta de l’1 d’octubre”.

El paper dels Mossos

La sentència del procés cita 77 vegades als Mossos i 14 vegades al major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, imputat per sedició a l’Audiència Nacional juntament amb l’intendent Teresa Laplanta i l’excúpula d’Interior. En l’actual sentència del Suprem, el tribunal conclou que la policia catalana va ser una peça més de l’engranatge de la sedició. El pronunciament de Marchena titlla de “cínic” i “còmplice” l’actuació dels agents amb els votants i critica la poca planificació durant l’1 d’octubre, malgrat que sí dona credibilitat a la declaració de Trapero i considera provades les advertències que el major va fer a Puigdemont i Forn sobre la perillositat del referèndum.

La sentència responsabilitza a l’exconseller d’Interior d’intentar que els Mossos tinguessin un paper passiu, especialment durant el referèndum. Segons el tribunal, la disposició de binomis a totes les escoles, “sense discriminar els centres que rebrien una gran afluència” dels que eren "poc significatius", va acabar "neutralitzant la capacitat operativa" dels agents per impedir la votació. El Suprem considera “una coartada” l'argument que no hi havia prou agents per fer front a les ordres del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

No al dret a decidir

El Suprem rebutgen el dret a decidir que els acusats van sostenir durant les sessions orals del judici. "No existeix tractat internacional que hagi codificat el dret a decidir. Tot moviment de secessió unilateral a una societat que ha fet seves la Convenció dels Drets Humans de 1951 i la Carta de Drets de Lisboa de 2010 és per definició un moviment antidemocràtic, perquè antidemocràtic és destrossar les bases d'un model constitucional per construir una república identitària en què el pluralisme ideològic i polític no estan garantits", assegura la sala. Al llarg de les quasi 500 pàgines de la sentencia, els magistrats citen exemples de Constitucions d’altres països europeus per argumentar que el dret a l’autodeterminació no està contemplat a cap carta magna europea.

Següents passos: Recursos i tercer grau

La sentencia és ferma perquè el Suprem és l’últim jutjat ordinari, així que els presos només poden recórrer davant tribunals extraordinaris. El primer recurs el presentaran al Tribunal Constitucional, demanant l’apel·lació. És el pas previ abans de recórrer al Tribunal Europeu de Drets Humans.

A banda de la via judicial, hi ha els beneficis penitenciaris. La sentència rebutja la petició de la fiscalia d’aplicar un règim propi de casos de terrorisme i garantir que durant un període de seguretat, els presos puguin accedir a permisos o al tercer grau. El tribunal recorda que això és una decisió administrativa i que són les autoritats penitenciàries catalanes les que han de decidir, cas per cas, en quin règim es compleix la pena. Així doncs, deixa la porta oberta a que Institucions Penitenciàries pugui donar el tercer grau als penats des del primer dia, perquè estan inhabilitats i no poden tornar a delinquir, i a més, perquè la Fiscalia i el jutge de vigilància penitenciaria poden dir-hi la seva. De fet, aquest dilluns, la fiscal general de l’Estat, Maria José Segarra, ja ha advertit que “vigilaran” d’a prop les classificacions que es donin als presos, perquè com apuntava el ministeri fiscal a la Memòria anual de 2018, intueixen una “possible parcialitat en institucions penitenciaries”.

Más información

 
  • Cadena SER

  •  
Programación
Cadena SER

Hoy por Hoy

Àngels Barceló

Comparte

Compartir desde el minuto: 00:00