"Sí, vaig desobeir"
Quim Torra admet davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que no va complir l'ordre "il·legal" de la Junta Electoral Central

undefinedAtlas
Barcelona
El president de la Generalitat, Quim Torra, ha reconegut aquest dilluns que no va complir l'ordre de la Junta Electoral Central (JEC) de retirar llaços grocs d'edificis públics en període electoral perquè era "il·legal" i d'"impossible" compliment: "Sí, la vaig desobeir".

Quim Torra arriba a la seu de Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per ser jutjat per desobediència / Albert Prat
Així ho ha admès Torra en el seu interrogatori en el judici al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), en què afronta una petició d'inhabilitació de fins a dos anys per desobediència per no fer cas el mandat de la JEC de retirar d'edificis públics en la campanya de les generals del 28A llaços grocs i pancartes de suport als polítics independentistes presos.
A la pregunta del seu advocat, Gonzalo Boye, sobre si va complir "si o no" l'ordre de la JEC, Torra ha estat taxatiu: "No, no la vaig complir. Diguem-ho d'una altra manera: sí, la vaig desobeir. Però era impossible complir una ordre il·legal. Tots els membres d'aquesta sala ho saben, era una ordre il·legal dictada per un òrgan que no tenia la competència".
"Jo, com a president de la Generalitat, tenia el deure de defensar els drets i llibertats dels meus conciutadans, que en aquest país han costat molt obtenir i no permetré mai que siguin vulnerats o trepitjats", ha al·legat Torra, que únicament ha contestat a les preguntes de la seva defensa.
En la seva declaració, Torra ha insistit, com ja va fer en fase d'instrucció, que les ordres de la JEC perquè retirés els llaços grocs dels edificis públics eren "il·legals", atès que aquest no és un òrgan "superior jeràrquic" al cap de l'executiu català i que, en tot cas, la junta electoral provincial era la competent.
Segons el seu parer, la JEC va actuar de manera "omnipotent i omnipresent" i el "va amenaçar", cosa que demostra que es tracta d'un cas de "censura" i de vulneració del dret a la llibertat d'expressió.
Després de negar-se a contestar a la Fiscalia i a l'acusació popular exercida per Vox, i després que el seu advocat exigís al tribunal que el tractés amb els honors de president de la Generalitat, Torra ha acusat els membres de la JEC d'haver plantejat una " disjuntiva molt clara": d'una banda fer-lo obeir "un acte nul i il·legal" o de l'altra fer-lo "prevaricar" per forçar-lo a dictar una ordre general per a la qual no tenia competències.
Torra ha lamentat que les impugnacions que va plantejar contra les decisions de la JEC estan encara pendents de resoldre al Tribunal Suprem. "El que em sorprèn és que es faci aquest judici sense que aquest altre procediment hagi acabat. La justícia a vegades corre molt o, en ocasions, corre molt poc", ha denunciat.
El president ha recordat els comentaris públics de dos integrants de la JEC, alguns d'ells "despectius" cap a l'independentisme: "Per això vam presentar la querella en contra seu, entenem que han prevaricat. Del que es tractava era de dur el president de la Generalitat avui aquí (al banc dels acusats)", ha dit.
Torra ha al·legat a més que les ordres de la JEC no eren clares, ja que per exemple en el seu primer escrit el comminaven a treure els llaços grocs "o" les estelades, de manera que les van impugnar, davant del qual, de manera "sorprenent", aquest òrgan responia cada vegada amb una major "ambigüitat", fins a buscar la "censura total" perquè es traguessin tots els emblemes dels edificis públics.
"Això era un acte de censura. No estava disposat a permetre-ho", ha asseverat Torra, que ha declarat que va sentir que la JEC l'amenaçava amb les seves instruccions: "Vaig entendre que acabaria aquí. La JEC havia pres una decisió en la qual se'm comminava i amenaçava, sabent perfectament que no era possible prendre una decisió il·legal perquè no volia prevaricar i que acabaria aquí".
En aquest sentit, Torra ha al·legat que edificis públics, com escoles o centres sanitaris, no són titularitat de la Generalitat ni competència de president i ha aclarit que "mai" ha considerat, ni ho farà, donar una ordre a un director d'escola o d'hospital respecte de qualsevol decisió que hagin de prendre, perquè respecta la seva autonomia.
Per aquest motiu, ha justificat que no podia donar una "ordre general" per retirar els llaços grocs d'edificis públics: "No tinc aquesta competència en absolut i, en canvi, tinc molts deures com a president: defensar els drets i llibertats de les meves ciutadans. Mai ordenaré a ningú que retiri un llaç o una estelada o un símbol que es consideri que ha de lluir al seu edifici".




