Dos inquilins i dos activistes del Sindicat de Llogaters declaren com investigats per un delicte de coaccions

Barcelona

Fa un any i mig, quan va acabar el contracte que el matrimoni tenia en un dels 9 pisos d’una dona particular, la propietària els va pujar el lloguer de 1000 a 1300 euros. Aleshores ells van recórrer al Sindicat de Llogaters per negociar. L’estratègia: seguir dins el pis pagant el preu anterior mentre intentaven seure a negociar un preu “raonable”.

En aquests mesos, diversos activistes han encartellat el barri amb pamflets i pancartes amb el nom de la propietària. El seu nom també es fa difondre a les xarxes, a través de publicacions del Sindicat, però també d’alguns diputats de Unidas Podemos com Rafa Mayoral, Ione Belarra o la número dos del partit, Irene Montero, que va interpel·lar directament a la propietària pel seu nom i cognom en un vídeo publicat a l’octubre: "Aquest és un missatge per l’Esther Argerich, la propietària del pis on viuen la Lívia i el Juan, que duen més de 12 anys vivint amb els seus tres fills. (...) Li demanem a Esther Argerich que negoci un lloger just”, mantenia Montero a l’Octubre.

Segons els advocats del cas, alguns simpatitzants del Sindicat van arribar a manifestar-se davant de la Diputació de Barcelona, on treballa Arderich, que ho considera una campanya d’assetjament. De fet, la mateixa Arderich ja va respondre al vídeo de la diputada afirmant que està sent víctima “d’actuacions d’assetjament i amenaces”.

El cas està ple d’arestes i zones grises. Ara la jutge d’instrucció 10 de Barcelona ha de decidir on està el límit en les protestes a favor del dret a l’habitatge i decidir si obre judici oral. Un escenari que segons el portaveu del Sindicat de Llogaters i imputat en el cas, Jaime Palomera, persegueix “criminalitzar i judicialitzar aquest tipus de protestes pacífiques” a favor del dret a un lloguer digne. “Si el Govern no regula els preus del lloguer i no evita les expulsions, la ciutadania ha de plantar-se i obrir negociacions”, defensa Palomera.

Segons el sindicat, la situació representa una fotografia perfecte del conflicte dels preus del lloguer a Barcelona. En primer lloc pel perfil de la propietària: una rentista o mitjana propietària, ja que té 9 pisos en propietat que lloga a Barcelona. En segon lloc perquè no només a persones vulnerables, sinó a un matrimoni de classe mitja que viu en un pis a Travessera de Gràcia de 140 metres i cinc habitacions.

A Twitter, la propietària manté que vol el matrimoni “fora del pis”, defensa que ella no és “cap banc ni cap empresa”, que és “una particular” i que “ha de treballar”. Demana “polítiques d’habitatge amb cara i ulls” i no “treure pisos a qui els tenen” i titlla de “bojos” als inquilins.