Una quarta part de la Costa Brava és un polvorí

Begur

Una auditoria encarregada per la Generalitat a la qual ha tingut accés Ràdio Girona-SER Catalunya revela que als boscos de l'Empordà es donen condicions similars a les que hi havia a Grècia abans dels incendis que van provocar 84 morts el juliol de 2018. Aquest informe explica que una quarta part dels terrenys de la Costa Brava -56 sectors- estan envoltats per pinedes de més de 40 hectàrees. Són les zones que l’estudi considera més vulnerables a patir grans incendis amb un “risc important de pèrdua de vides humanes”, especialment en moments de forta tramuntana i baixa humitat.

Aquest escenari comporta focs molt violents -que els experts denominen de quarta i cinquena generació- amb capacitat d’arribar a les cases a causa de la càrrega combustible dels jardins. En aquest punt, l’informe recorda l’incendi de Lloret de fa quaranta anys, que va causar 21 morts a la urbanització dels Pinars i que també va amenaçar la urbanització Lloret Blau. També menciona els focs de Maçanet i Santa Cristina d’Aro del 2003, que van entrar a urbanitzacions construïdes sense gaire control ben a prop dels boscos.

Ampliar

L’auditoria -encarregada pel Departament de Territori per redactar el pla de protecció de la Costa Brava- pren d’exemple la sèrie d’incendis a la regió grega d’Àtica que fa dos estius van matar 86 persones, i suposa la superfície que es va cremar -1275 hectàrees- sobre de Begur, un dels municipis amb més sectors vulnerables a patir un gran incendi. L’estudi posa l’alerta en zones de Begur on la Generalitat finalment ha prohibit construir més, com Aiguafreda, però també altres on el govern permet seguir edificant-hi, com la pedrera de s’Antiga.

A la cala de Sa Riera, de fet, l’informe dibuixa un panorama crític: una pineda molt densa amb arbres relativament joves i branques mortes unides a les tiges. Si es combina amb humitat baixa i tramuntana, segons l’estudi, un incendi es propagaria ràpidament per les capçades i afectaria els habitatges situats més amunt.

Altres terrenys considerats vulnerables són sectors propers a la platja de Pals -on la Generalitat ha reduït el número de cases que s’hi pensaven fer-, i dos paratges naturals de Tossa de Mar: Santa Maria de Llorell i Cala Morisca, on el govern no permetrà que s’hi urbanitzi més.

“El risc més fort que té ara la Costa Brava segurament és l’incendi forestal”, assegura en declaracions a Ràdio Girona-SER Catalunya el director de la Fundació Pau Costa, Oriol Vilalta, que avisa de la importància d’informar degudament als habitants d’aquestes zones, que sovint són turistes de països que no estan acostumats a reaccions a un gran incendi.

Vilalta reconeix que “hi ha un desconeixement del risc en incendi forestal que no es va introduir en el seu moment a la planificació urbanística”, i que algunes urbanitzacions són un cul-de-sac on el foc “pot provocar un dany sever a la població”. Per això, recomana conscienciació i prevenció per protegir les cases en cas d’incendi.

L’estudi encarregat per la Generalitat a la consultora SGM atribueix part de la situació a la manca de gestió de les pinedes i a l’abandonament dels conreus de secà. S’estima que les pinedes poden acumular a cada hectàrea més de 25 tones de combustible forestal. Per això, els experts proposen plans específics d’evacuació en cas d’incendi, i per evitar que els accessos irregulars puguin ser un factor de combustió.