El judici a Trapero posa a debat el model policial dels Mossos

Barcelona

L'Audiència Nacional jutja des d'aquest dilluns 20 de gener al major Trapero, la intendent Teresa Laplana i l'excúpula d'Interior per l'actuació policial de l'1 d'octubre. La majoria dels investigats s'enfronten a 11 anys de presó per un delicte de rebel·lió, però al banc dels acusats, els Mossos senten que també s'hi ha assegut el model policial del cos: un model que prioritza la mediació i que suposa un viratge respecte els anys de la contundència de Felip Puig.

El canvi de mentalitat germina el 2011, després del desallotjament de plaça Catalunya durant el 15-M segons l’advocat d’IRIDIA, especialista en violència policial, Andrés Garcia Berrio. "Es va veure molt clarament a la plaça que hi havia agents que volien interlocutar amb els Mossos d'Esquadra i no hi havia ni els canals ni la formació", explica Garcia Berrio. Els Mossos veuen la necessitat de deixar de ser vistos com "una policia repressiva", després de la vaga general del 2012, el desallotjament de Can Vies o les manifestacions contra el Pla Bolonya, que acabaven "en conflictes molt greus d'orde públic", com reconeixia a l'audiència Nacional, Josep Lluís Trapero.

"No sé si per impotència s'acabava afectant i ferint a persones que no tenien res a veure i això creava molta incomprensió en aquells que legítimament es volien manifestar", asseverava el major. És el cas d’Esther Quintana, que va perdre un ull al Passeig de Gràcia per l’impacte d’una pilota de goma. Amb ella el Parlament prohibeix aquests projectils i la policia crea l’Àrea de Mediació i negociació dels Mossos. Alguns agents viatges per Europa, visitant diverses policies internacionals, aprenent com gestionaven l'ordre públic i introduint la filosofia de la mediació al cos, el que segons Garcia Berrio va marcar un abans i un després: "Es comencen a parar càrregues només fruit de la mediació", apunta l'advocat. El cert és que fins aleshores, 60 de les 300 antiavalots de la Brigada Mòbil estaven imputats per lesions.

El 20 de setembre i l’1 d’octubre no van ser una excepció. Després de guanyar-se la simpatia de la població durant els atemptats, els Mossos eviten el cos a cos. "2.300.000 persones al carrer era una cosa molt seriosa que se'ns podia anar de les mans", afirmava Trapero davant la jutge. Però després de la sentencia del Procés, tornen els carrusels de la policia i la contundència. Fonts policials asseguren que són escenaris diferents, però també que la imputació del major els fa aprendre una lliçó. Des d'IRIDIA creuen que si bé el model ha canviat, el problema segueix sent la impunitat de la mala praxis: "És cert que hi ha coses molt efectives com l'Àrea de Mediació dels Mossos, però falta de control intern. No es supervisen les males praxis dins del cos i això fa créixer la sensació d'impunitat", sentencia Garcia Berrio.