La LlavorLa Llavor
Gastro
La Llavor

Tornar la vista arrere amb la lliçó apresa

L'empresari i alumne il·lustre de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Agronòmica i del Medi Ambient, Manuel García Portillo, reivindica el territori com a solució de futur

La llavor (25/04/2020)

La llavor (25/04/2020)

30:01

Compartir

El código iframe se ha copiado en el portapapeles

<iframe src="https://cadenaser.com/embed/audio/460/1587794853972/" width="100%" height="360" frameborder="0" allowfullscreen></iframe>

Valencia

La pandèmia del coronavirus està provocant que molts comencen a replantejar-se el futur. Uns altres venen replantejant-s'ho des de fa ja molt temps. És el cas de Manuel García Portillo, Enginyer Tècnic Agrícola, especialitzat en Hortofruticultura per la Universitat Politècnica de València (EAMN), president de Tecnidex i d’AINIA, que en La Llavor, analitza quines conclusions hem d'extraure de la pandèmia.

García Portillo ja venia plantejant-se la necessitat d'una revisió del sistema en vistes a una reconstrucció. La globalització ha arribat al límit i es mostra insostenible i incapaç de donar resposta a situacions amb la generada pel coronavirus.

Es pregunta García Portillo com és possible que en una terra productora d'una de les agricultures de major qualitat del món no siguem capaços de posar-la en valor. La pandèmia demostra que sense productes primaris bàsics no podem viure però "els tenim ací i no els valorem. Toca apostar per ells perquè s'imposa un comerç de proximitat".

No obstant això, lamenta que les administracions posen tot tipus d'impediments quan s'intenta apostar per això i que el sistema, imposat per la globalització, fa més fàcil vendre a milers de quilòmetres de distància que al veí del costat.

Per això reivindica el territori, “que també és cultura”, subratlla, com una possible eixida a la crisi. Però amb la lliçó apresa. En el seu moment, les ciutats es van presentar com “El Dorado”. No es pot parlar de “Espanya buidada” sinó d'abandonada i no podem cometre el mateix error.

Toca planificar, respectar i voler allò que és nostre, anar de la mà i fer (com a França) lobby. Troba a faltar García Portillo més treball en comú i subratlla també la generositat de l'agricultura. No ara, des de sempre. Eixe esperit és el que ara ha de guiar el camí a la nova realitat post pandèmia.

La crisi del coronavirus només ha provocat que s'accelere un procés al qual estàvem abocats des de ja fa molt.

En La Llavor parlem d'un projecte de mecanització de la recol·lecció de cítrics sense una retallada espectacular de la mà d'obra. I per descomptat, no oblidem les nostres seccions habituals.

El Rebost:

Pastissets de samfaina, per Santi Hernández

Pastissets de samfaina / Santi Hernández

El passat Nadal la meua cunyada María Beltrán ens va portar uns pastissets de samfaina per al picotege en família. Uns pastissets cruixents i saborosos que em van encantar.

Eren molt semblants a les del forn del meu tio Jesús. Estaven daurades per fora i tenien una grandària considerable. Nosaltres els déiem “pastisset de peix”.

Les que també m'agraden molt són les del forn del meu bon amic Juanjo Rausell, de la Tahona del Abuelo. Em van sorprendre pel seu sabor. Són tan naturals...

Jo les he preparades amb la recepta de la meua cunyada. Les he preparades xicotetes i m'ha eixit una dotzena d'elles.

INGREDIENTS

Per a la massa:

100 ml d'aigua

100 ml d'oli d'oliva 0,4°

200 g de farina

Per al farciment

1 pimentó roig torrat

3 cullerades soperes de tomaca

2 llandes xicotetes de tonyina

1 cullerada sopera de pinyons

1 ou bollit (opcional)

Sal

Oli d'oliva

Un motle de 10 cm de diàmetre.

Paper sulfuritzat de forn

1 rovell d'ou (per a pintar els pastissets)

ELABORACIÓ

Torrem el pimentó a 180 °C durant una hora. Quan el tinguem llest i temperat, li llevem la pell i el tallem tires xicotetes. Li afegirem dos llandes de tonyina sense l'oli, les tres cullerades de tomaca i els pinyons. Sofregim les mescla durant uns minuts i mentrestant anem preparant la massa.

Calfem l'aigua amb un poc de sal fins que bulla. L'afegim a un bol juntament amb l'oli mentre incorporem la farina a poc a poc. Anem remenant. La massa quedarà elàstica, tova i no s'apega.

Quan tinguem la mescla del sofregit li llevarem l'excedent d'oli amb l'ajuda d'un colador i mentrestant anem preparant les boletes. Han de pesar uns 45-50 grams.

Agafem una porció de la massa, fem xicotetes boles i les fiquem entre dos papers sulfuritzats. Esclafem amb el palmell de la mà fins a deixar-la fina. Amb l'ajuda del motle li donem forma i li llevem l'excedent.

Amb una cullereta de café l'omplim i amb cura la tanquem. La segellem amb l'ajuda d'una forqueta. I ja la tenim llesta. Així repetirem el procés fins a acabar la massa i el farciment.

Pintarem els pastissets amb el rovell d'ou i les introduïm al forn durant 25 minuts aproximadament a 180 °C.

El resultat és espectacular.

Juan Magraner

Juan Magraner

Editor 'Hoy por Hoy Matinal Comunitat Valenciana' y director del programa agroalimentario de 'La Llavor'....

 
  • Cadena SER

  •  
Programación
Cadena SER

Hoy por Hoy

Àngels Barceló

Comparte

Compartir desde el minuto: 00:00