L'horta de València (i la seua xarxa de séquies) al rescat

En La Llavor, José María Álvarez Coque, director de la càtedra Terra Ciutadana de la Universitat Politècnica de València explica que no podem deixar passar l'oportunitat que ens serveix la crisi del coronavirus i que l'horta de València ha de ser considerada com un element clau.

Ha sigut l'horta l'encarregada d'alimentar València durant diverses pandèmies. I és que tindre una horta tan rica i productiva tan prop de la capital és una cosa poc usual i que cal aprofitar. Afirma Álvarez Coque que la societat, molt poc a poc, va sent cada vegada més conscient d'eixe avantatge no sempre reconegut perquè és difícil valorar el que tenim tan a prop. A això ha contribuït també l'auge de tot allò que sone a ecològic i la presa de consciència per part de molts consumidors d'apostar per la qualitat.

Lamenta Álvarez Coque que eixa consciència social no vaja en paral·lel a la consciència política. Lloa les iniciatives de protecció d'eixe entorn, però considera que encara són tímides i que a més no tenen en compte el més fonamental: el valor estratègic de l'horta molt més allà del paisatge. L'horta és una gran oportunitat.

L'horta compta amb la seua pròpia llei de protecció, recentment aprovada, i que segons associacions agràries com AVA pequen d'ecologisme de saló i són poc realistes. És necessari rodar-la. I des de l'Ajuntament de València insisteixen en presumir d'ella i a poc a poc miren cap a l'horta.

Una iniciativa municipal

Elisa Valía, regidora del cicle integral de l'aigua, ha explicat en La Llavor com ara l'aigua del subsòl, que a València aflora quan fas un forat, procedent de les obres que s'estan realitzant al voltant de l'Hospital La Fe, ja no es tira al clavegueram com fins ara. En col·laboració amb el Tribunal de les Aigües s'introdueix en la xarxa de séquies de la ciutat per a poder regar zones d'horta on, pel desenvolupament urbà, arriba menys aigua.

Valía subratlla: la xarxa de séquies de València ha sigut i és clau per a laminar avingudes i com a xarxa no pot perdre's; al contrari, ha de considerar-se fonamental per al futur.

El Rebost

OUS FARCITS

A la meua casa els ous farcits la meua mare sempre els ha preparats de la mateixa manera. Han sigut un clàssic i el sabor sempre ha sigut el mateix i inconfusible. Vaja, que els reconeixeria en un tast a cegues.

No obstant això, aquesta vegada he volgut introduir uns xicotets canvis. He introduït uns adobats, ceba i un toc especial amb la maionesa de soja i una miqueta de tabasco.

INGREDIENTS (per a 2-3 persones)

4 ous bullits

2 llandes de tonyina

2 c/s de maionesa

1/4 de ceba

3 cogombrets

Oli

Sal

Per a la maionesa de soja picant (per a adornar)

2 c/s de maionesa

1 c/c de soja

Unes gotes de tabasco

ELABORACIÓ

En primer lloc hem de bullir els ous durant uns 10-11 minuts comptant des que els posem en el cassó. Una vegada bullits jo els solc trencar la cocció amb aigua freda i així poder manipular-los molt abans.

Mentre s'estan bullint anirem preparant el farciment. Agafarem dos llandes xicotetes de tonyina i llevem l'excedent d'oli. Tallem la ceba finament i també els cogombrets adobats. Podeu utilitzar uns altres adobats si ho preferiu. Hi afegirem els rovells. Jo solc reservar una per a ratllarla per damunt dels ous. Mesclem bé juntament amb dos cullerades de maionesa. Rectifiquem de sal i afegim un raig d'oli d'oliva verge extra.

Finalment procedirem al farciment amb l'ajuda d'una cullera. Per a preparar el toc final mesclarem dos cullerades de maionesa amb una cullereta amb salsa de soja. Hi afegim unes gotes de tabasco i llest per a decorar per damunt de cada ou.