Adaptar-nos o perdre el tren

Valencia

“Si en deu anys el 30% de la nostra producció és ecològica, tenim el futur guanyat”. Ho ha dit en La Llavor el secretari autonòmic d'agricultura i desenvolupament rural Francisco Rodríguez Mulero. La reforma de la PAC, la política agrària comuna, és complicada. No preveu una disminució de fons però sí que es queden com estan, pel Brexit.

Però si això, unit a l'amenaça que Regne Unit ens castigue amb aranzels, està en la part negativa, en la positiva posa Rodríguez Mulero la consciència ecològica i per la sostenibilitat que impera ara a Europa. Pot i deu ser una oportunitat. Però adverteix, sempre que ací fem els deures. I en la Comunitat Valenciana això passa per una reestructuració del camp apostant per explotacions competitives i capaces de modernitzar-se. No fer-ho així suposaria perdre el tren europeu.

Són els deures que posa Rodríguez Mulero al camp valencià per a garantir el futur. Futur que també passa per evitar el que va motivar la nova protesta al carrer de les associacions agràries valencianes el divendres: Europa no hauria de permetre que l'entrada de productes de països tercers amb més avantatges que per als productes propis, afonant als productors. Per això considera que és necessari reforçar-se.

En La Llavor parlem també de la “Operació Reciclatge” de SIGFITO, entitat sense ànim de lucre, autoritzada en 17 comunitats autònomes, dedicada al reciclatge d'envasos agraris de plàstic a través de punts de recollida i a canvi de recompensar als agricultors que acudeixen a ells.

La valenciana és la segona autonomia, per darrere d'Andalusia, on més es recicla i sorprén: si bé amb la pandèmia i en un primer moment van témer que caiguera el reciclatge, maig ha sigut un mes excel·lent amb xifres rècord de recollida.

I tot en una altra edició de la Llavor amb Santi Hernández en el rebost i Manuela Romeralo en el celler.