Teresa Colom: "les dones som molt potents; tenim unes qualitats brutals"

Andorra la Vella

Teresa Colom escriu des de ben petita. I des de ben petita, llegeix, aprecia i memoritza poemes de tota mena. Però no és fins l'any 2000 quuan creu que allò que feia en la infància (i del que no guarda ni un esboç) té sentit i genera interès en algú.

Escriure era una manera de distreure's, de jugar, de manifestar en paraules el que sentia. Escriure era "una necessitat" de saber que existia, que "era".

La poetessa andorrana protagonitza el vuitè capítol d'Amb veu de dona. Nascuda a la Seu d'Urgell de mare andorana i pare català, la Teresa Colom passa tota la seva infantesa a la capital de l'Alt Urgell on encara conserva "la colla".

Bona estudiant, seriosa i aplicada, malgrat viure en un entorn familiar en què els estudis no eran ni obligació ni prioritat, la Teresa gaudeix de l'escola per motivació pròpia.

En aquella etapa ja destacava per recitar poemes a classe, una faceta per la que encara la recorden moltes companyes d'aquella època, malgrat ser força tímida i introvertida.

Tot i així la Teresa Colom no ha volgut mai destacar. Sempre s'ha esforçat a per passar desapercebuda, per gaudir de la llibertat que dóna no ser la primera.

Als 17 anys marxa a estudiar a Barcelona. Aprofita les bones notes per inscriure's en "una bona carrera". Impulsada més per la voluntat familiar que per la seva pròpia, inicia econòmiques, uns estudis que se li donen molt bé i que finalitza amb notes excel·lents.

L'etapa a Barcelona la recorda amb molta felicitat perquè, malgrat sentir-se molt de muntanya, li agrada i molt l'ambient urbà.

Amb 22 anys inicia una carrera professional en el món de les finances en una entitat bancària andorrana. Des de la infància, no torna a escriure. I el què escrivia quan era nena "ho guardava uns dies i després ho estripava" pesant que els seus germans grans se'n mofarien.

"Escrivia poemes, els amagava donant-los uns dies de vida i després els acabava estripant; i això es va convertir en un costum" explica. De manera que Teresa Colom només comença a conservar el què escriu més enllà dels 25 anys, quan es presenta per primer cop al concurs de poesia Miquel Martí i Pol que guanya l'any 2000.

El mateix any coneix Josep Dallerès gràcies al seu cap de departament al banc, Gilbert Saboya. Dallerès queda enamorat dels poemes de la Teresa i l'anima a escriure un recull de 70 pàgines per presentar-se a la Nit literària d'aquell any. Ho aconsegueix en un sol estiu. I el guanya.

Quatre anys necessita Teresa Colom per decidir-se entre el món de les finances i la literatura. El 2002 publica Com mesos de juny, el primer recull de poemes. I l'any 2004 finalment decideix trencar amb tot i dedicar-se a escriure."No volia pensar que no havia fet amb el meu temps allò que jo volia" explica "volia intentar fer una altra cosa" afegeix per concloure:"en realitat el món de les finances no era el meu ecosistema perquè ben bé era una carrera que no havia triat jo" ja que li va venir imposat per circumstàncies familiars i personals.

A partir d'aleshores, una carrera meteòrica: poemes, contes i finalment la primera novel·la, Consciència, que acaba de veure la llum.

Les obres de la Teresa Colom acumulen nombrosos premis, està sent traduïda a diversos idiomes i és considera una de les més brillants promeses de les lletres catalanes.

Un món difícil, complex, dur i amb moltes entrebancs, que, al seu entendre, requereix de "disciplina i constància". "És molt important aprendre a dir 'fora' quan intueixes que alguna cosa no funciona"explica.

L'univers literari de la Teresa Colom està sempre plagat de dones. De mares i de filles. "Com a dones, som molt potents" afirma; "tenim unes gran qualitats, un atributs brutals" i si bé reconeix que "hem avançat molt" també que "queda molt camí per recórrer". Li costa entendre la raó per la qual "es posa tants límits i tants entrebancs" a les dones i especialment al món literari.

Amb veu de dona és una sèrie de deu capítols d'entrevistes íntimes i personals a dones rellevants del país, gràcies a les biografies de les quals tracem la història recent d'Andorra des d'una perspectiva de gènere. I compta amb el patrocini de l'Àrea de Polítiques d'Igualtat del ministeri d'Afers Socials, Habitatge i Joventut del Govern d'Andorra.