L'alternativa està en la ciència

Valencia

L'investigador del CSIC, José Antonio Darós, de la mà d'un equip de la Universitat Politècnica de València, treballa en la generació de molècules capaces d'atacar plagues sense necessitat de recórrer a químics. La clau està en l'ARN, molècula que compartirm tots els éssers vius, i que ingerim.

Convenientment manipulada és capaç de desconnectar els gens de plagues i patògens que actualment es combaten amb químics. L'avantatge és que permet "filar molt prim ", definir molt bé allò que es vol atacar i la seua efectivitat és molt elevada: "o posa fi a la plaga o l'espanta".

Això sí, ara per ara és sensiblement més car que els tractaments químics tradicionals, i encara que treballen per a abaratir-ho no confia Darós que aquest sistema en el curt o mitjà termini puga substituir els plaguicides, encara que sí complementar-los i, per tant, reduir el seu ús.

I si bé aquest procés és més car, molt més barat és produir proteïnes que permeten eixir al pas de les necessitats del món per a 2050. Els càlculs parlen que caldrà produir 1250 milions de tones de carn i lactis. Això és absolutament insostenible. I tampoc es pot cobrir eixa exigència amb vegetals. Les extensions serien enormes i la despesa d'aigua, incalculable. Com explica Ana Torrejón, responsable de projectes de biotecnologia d'AINIA, la solució està en bacteris, microorganismes, insectes, algues, fongs...

Són una font de proteïnes inesgotable que a més no requereix ni molt espai ni una gran inversió. I no és estacional, permet la producció contínua.

Únete al canal de WhatsApp de la SER

A MÉS, EN LA LLAVOR

Les recomanacions del nostre expert en vins, Maxi Bao, que ens parla de la "vida" dels vins.