L'Ingrés Mínim Vital només arriba al 10% de les persones que l'han sol·licitat

Barcelona

El passat mes de juny, la Seguretat Social va fer els primers pagaments de l'Ingrés Mínim Vital (IMV), una nova ajuda estatal que el govern assegurava quan es va aprovar que havia de ser "un escut per als més vulnerables", i que segons els seus càlculs rebrien 255.000 ciutadans. Quatre mesos després, a tot l'estat, el cobren 136.413 persones. Aquí a Catalunya, aquesta nova prestació estatal havia de servir per eixamplar la Renda Garantida de Ciutadania, la prestació de la Generalitat, però el seu desplegament està sent complicat.

De moment però, a Catalunya les dades no són bones: en total hi ha prop de 108.073 expedients vàlids, 10.065 aprovats, 20.996 denegats i només 31.063 resolts. Això vol dir que hi ha el doble de denegacions que d'aprovats, i que el 70% encara estan pendents de tràmit, amb els mesos d'espera que això comporta a totes les persones que fan la demanda.

L'IMV s'ha estrenat aquest any i segons fonts dels ministeri els principals motius de les denegacions són per superar el llindar d'ingressos o el de patrimoni. Des de l'estat també remarquen que d'aquests prop de 70.000 expedients pendents de tramitar, la meitat estan aturats perquè els sol·licitants han de presentar documentació necessària per aprovar l'ajuda.

La prestació paga ajudes d'entre 460 euros  i 990 euros depenent del context familiar i de diversos factors de vulnerabilitat, tenint en compte famílies monoparentals, fills a càrrec o situacions de violència masclista. Per rebre-la és necessari tenir residència espanyola, DNI o NIE, des de fa 2 anys i acreditar ingressos inferiors a 16.000 euros anuals.

Esperant des de l'agost

El Pedro Nguema va demanar l'IMV el mes d'agost i va fer tots els tràmits necessaris. A dia d'avui, finals d'octubre, encara no té cap resposta. Per culpa de la pandèmia es va quedar sense feina, i porta tots aquests mesos sense ingressos i ha gastat els pocs estalvis que tenia. Viu a una habitació rellogada i, per sort, li han rebaixat una mica la mensualitat, però ha hagut de deixar d'estudiar i s'ha hagut de vendre alguns estris personals bàsics, com l'ordinador, per poder sobreviure. A més a més, el Pedro rep ajuda de Càritas per poder menjar, igual que milers de persones a Catalunya des d'aquesta primavera (recordem que aquesta entitat ha triplicat la quantitat de menjar que reparteix.

Fa pocs dies explicàvem a SER Catalunya la història del Daniel Cedrún, que també feia 4 mesos que estava pendent de saber si li concedien o no l'IMV, i que va decidir fer una vaga de fam que va durar una setmana a la Plaça Sant Jaume, on també protestava perquè li havien denegat la Renda Garantida de Ciutadania, l'ajuda bàsica que concedeix la Generalitat.