9 persones desapareixen cada dia

Barcelona

9 persones desapareixen de mitjana cada dia segons les denúncies recollides pels Mossos des del gener. La policia ha rebut un miler de casos menys que l'any passat pels mesos de confinament. Però quan es va acabar l'anterior estat d'alarma, hi va haver un increment de persones grans desorientades.

La policia assegura que el 98% dels casos es resolen amb la localització de la persona, o bé perquè torna ella mateixa a casa, o perquè la troba la policia o algun vianant, especialment a zones urbanes. Entre gener i setembre s'han presentat 2.237 denúncies per desaparició. L'any passat en el mateix període van ser més de 3.000.  Les que tenen un rerafons criminal, que representen el 0'1%, s'investiguen per part de la Unitat Central de Desapareguts. Enguany diuen que no hi ha hagut cap cas. Hi ha desaparicions voluntàries, involuntàries (pèrdues) i sense causa aparent (algú que s'esfuma sense motius).

Laura Villanueva, caporal responsable de l'Oficina d'Atenció a les Famílies de Persones Desaparegudes explica que a la recerca no es fan diferències entre menors i gent gran i que depèn de cada cas. "No hi ha un protocol específic sinó que actuem en funció de la informació que tenim i sobretot si hi ha un risc per la seva integritat física. És evident que no és el mateix deixar una nota de comiat perquè em vull suïcidar que algú que marxa perquè vol fer una altra vida".

Les recerques al medi natural les solen coordinar els Bombers i a les zones urbanes les patrulles reben una informació de la desaparició i van mirant si veuen persones que coincideixin amb la descripció. A les ciutats hi ha més gent que pot ajudar si troben algú que clarament es mostri desorientat.

La policia insisteix que la denúncia es pot presentar immediatament i que no cal esperar. "Es pot anar a comissaria abans que passin les primeres 24 hores i nosaltres ens ocupem de trucar a hospitals, o de saber si pot haver tingut algun accident o de fer comprovacions als llocs habituals per on es mou", recorda Villanueva.

És molt important portar a comissaria la documentació del desaparegut, una foto recent, descriure com anava vestida, si ha agafat targetes de crèdit, diners o el telèfon i "explicar si pateix alguna malaltia, el grau d'autonomia que té, si ha marxat alguna altra vegada, si ha deixat alguna nota, si porta algun tatuatge o si té tendència suïcida", resumeix la responsable de l'Oficina d'Atenció a les Famílies de Persones Desaparegudes, que es va posar en marxa l'1 d'abril del 2014 i que té com a missió fonamental donar suport a les famílies ja que el que més necessiten és informació.

"Quan es fa la recerca nosaltres estem amb ells per ajudar-los i orientar-los també i no marxem fins que s'acaba, s'estableix un clima de confiança i som els seus interlocutors", afegeix Villanueva. També els orienten amb qüestions jurídiques i fan trucades sobre casos antics. Han anat tirant enrere però encara no han pogut telefonar a totes les famílies que hi ha a la base de dades de desapareguts.

Cada vegada hi ha més missatges a les xarxes oficials de la policia amb fotos i noms. Els familiars han de firmar una autorització després de valorar que hi ha un cert trencament de la intimitat amb aquesta publicació. Les fotos solen ser de gran ajuda quan les persones desaparegudes tenen alguna demència o trastorn cognitiu perquè altres vianants, sobretot en àmbits urbans, les puguin identificar.

Aquesta caporal remarca que existeix el dret a desaparèixer i que de vegades localitzen persones que han marxat i que no volen ser localitzades, i en aquest cas, la família ho ha de respectar. I demanen que un cop apareix la persona s'han de retirar les denúncies.