Any fatídic

Alcoi

Per fi estem acabant aquest any 2020 que passarà a les nostres històries personals com un any fatídic, perdut en vides, en oportunitats i en tantes coses més que mereixen una reflexió. No obstant això, aquestes últimes setmanes de novembre hi ha molts temes d’actualitat: l’anunci de la fiabilitat de les vacunes i del pla de vacunació, les previsions d’un Nadal diferent, els pressupostos generals i la nova llei d’Educació. Per a posar-se a tremolar!

Esta setmana també s’ha celebrat el dia contra la violència de gènere, un problema que sempre hi està present malauradament i que amb celebracions i reivindicacions no s’avança. Esperem que la nova llei d’Educació acomplisca, per fi, els ideals d’una educació igualitària, inclusiva, fomentant el respecte. Perquè el que fa falta és més respecte i més cultura i amb això ja aniríem bé.

Un dels actes culturals que enguany ha passat desapercebut o només s’ha tingut en compte mínimament en alguns centres escolars, és la lectura del Tirant lo Blanc, l’obra més significativa de les lletres valencianes ara i sempre, model de narrativa cavalleresca però també sentimental, històrica, d’aventures i de costums. Conèixer el Tirantés una bona lliçó de cultura, saviesa i entreteniment, l’únic clàssic valencià conegut a Europa i traduït des del segle XVI al XXI a múltiples llengües.

Però per saber-ne més s’ha de llegir i la lectura és una de les grans deficiències en l’educació actual, és molt més fàcil la cultura audiovisual, perquè representa un esforç menor i en conseqüència va minvant la capacitat crítica, a banda, no s’aprecia el plaer que comporta una bona lectura. Hui en dia la lectura és un procés massa complicat per a uns xiquets i adolescents que tenen tants estímuls, per tant queda relegada i fins i tot es creu prescindible. És lamentable que estudiants que accedeixen a estudis filològics no hagen llegit mai un llibre o molt pocs, que diguen que no els agrada llegir o que no hi troben profit, si total els resums dels llibres són a Internet.

Desconec els termes de la nova llei d’Educació, alguna cosa em fa pensar que millorarà l’ensenyament públic, com ho confirma el disgust dels partits de dreta i de les associacions religioses. Fins que no hi haja un llei d’Educació que tracte l’ensenyament com una inversió, no una despesa i que fomente les matèries humanístiques, no tindrem una societat culta, respectuosa i crítica, però clar, això és el que fa por a alguns polítics.