Els bancs

Alcoi

Entre les imatges que ens deixa aquesta nova realitat, hi ha una que em sobta cada matí quan isc de casa. Grups de persones, la majoria persones majors, indignades al principi... més resignades ara, fent cua des de primera hora a les portes de les entitats bancàries.

Jo estic acostumat a fer-ho tot per internet (encara que em cobren puntualment les despeses de manteniment del compte, que cada vegada en són més i més elevades) però un dia em va tocar també demanar cita prèvia per fer una gestió.

Només arribar, una xica de la cua em va dir que no calia que telefonara al número que posava al paperet apegat a la porta perquè era el del mòbil de l'única empleada que estava atenent a la gent i encara que el telèfon li sonava sense parar, no tenia un minut per agafar-lo.

Perquè els empleats també estan sent víctimes de les fusions i del tancament d'oficines, operacions encaminades a aportar més guanys a uns bancs que, per cert, vam rescatar entre tots i que encara deuen més de 40.000 milions d'euros a l'estat espanyol.

I la cosa anirà a més perquè amb una major concentració tindrem cada vegada menys serveis com a clients i menys opcions per canviar de banc. Perquè en realitat els interessen els nostres diners però no nosaltres. Ara això anem i li ho expliquem a una de les persones que espera amb la cartilla a la mà a les portes del banc a primera hora del matí.