El Govern invertirà 162 milions d'euros contra la segregació escolar

Barcelona

Aquests recursos extra no es repartiran de manera simètrica sinó que es concentraran en aquells centres siguin públics o concertats que acullin més alumnes amb necessitat de reforç educatiu perquè viuen en un context de pobresa o en famílies amb un baix nivell sociocultural. Després de tot un any de negociació, el text continua recollint els elements clau del pacte contra la segregació escolar que van signar Síndic, Govern i ajuntaments però ha suavitzat alguns dels aspectes que van encendre l'escola concertada, com ara el punt que exigia que aquests centres assumissin la responsabilitat d’oferir un mitja de transport als alumnes vulnerables que s’escolaritzin a les seves aules. Ara, a l'articulat, es remarca fins a una desena de vegades que és l'administració qui ha de dotar de recursos suficients als centres -públics i concertats- que atenguin un major percentatge d'aquests alumnes.

En declaracions a SER Catalunya, el Secretari de Polítiques Educatives Carles Martínez remarca que “el compromís del decret i el compromís del Departament és incrementar els recursos per a aquest tipus d’alumnat i per tant que els centres que tinguin més alumnat d’aquest tipus puguin rebre més diners”.

Fins ara els centres públics qualificats com d’alta complexitat ja tenien una dotació extra de personal, però no així els concertats, que han fet valer l’estudi del Síndic sobre la insuficiència del finançament públic a les escoles, tant publiques com concertades, per defensar les seves posicions.

Tenint en compte aquest estudi, el decret, que vol que les escoles tinguin la mateixa composició social que el barri on estan ubicades, va acompanyat d’una memòria econòmica que preveu una inversió de 162 milions d’euros en 5 anys i una primera injecció de diners extra de 37 milions d’euros ja el curs vinent.

Calendari dels canvis

El decret preveu altres canvis importants en el procés d'assignació de places o en les circumstàncies que donen preferència per entrar a una escola o institut.. però això no s'aplicarà encara a la preinscripció per a aquest pròxim curs.

El text dona de marge al govern fins al curs 24/25 per fer la preinscripció per etapes: primers els alumnes més vulnerables, per assegurar que queden repartits entre tots els centres del barri, després els que venen d'un centre adscrit que hauran de tenir no només preferència com fins ara, sinó una plaça assegurada als centres dins del seu circuit i finalment la resta d’alumnes. El que si s'aplicarà ja en la preinscripció per al curs 22/23 -d’aquí a dos cursos- és el topall màxim d'alumnes en risc que pot haver a cada aula o el nou barem per ordenar les sol·licituds. Demanar plaça a un centre on estudia un germà suposarà 85 punts, gairebé tres vegades més que els 30 que s’atorgaran quan el pare o la mare de l’infant treballi en aquell centre educatiu. Fins ara, i encara aquesta propera preinscripció, totes dues circumstàncies