La participació més baixa en unes eleccions al Parlament
Fa quatre anys va votar el 79,1% dels electors i aquesta vegada ho ha fet el 53,5%
La participació respecte al 2017 ha caigut un 12% / Alberto Estévez (EFE)
Barcelona
La participació en les eleccions al Parlament s'ha desplomat en comparació amb les dades dels anteriors comicis de l'any 2017. En aquesta ocasió només el 53,5% de l'electorat ha votat mentre que fa quatre anys van exercir el seu dret el 79,1%, confirmant l'alta abstenció que indicaven les enquestes.
Aquestes dades ens acosten a resultats de participació semblants a les eleccions al Parlament abans de l'inici del Procés, especialment l'any 1992, que fins ara havien estat els comicis més abstencionistes. Des del 2012 la participació ha anat creixent fins arribar a la xifra rècord del 2017, les segones eleccions amb més participació des de la recuperació de la democràcia només superat per les Generals de 1982, coincidint amb la tardor calenta d'aquell any i pel caràcter excepcional d'aquells comicis.
De totes maneres aquestes dades s'han de contextualitzar en una jornada que no ha estat exactament igual que d'altres vegades a causa de la pandèmia de la COVID-19. L'increment del 300% del vot per correu, més de 260.000, no han estat suficients per compensar la pèrdua de vots a les urnes.
El 22,75% dels catalans cridats a les urnes aquest diumenge havia votat fins a les 13.00 hores, 11,94 punts menys que en les eleccions del 21 de desembre del 2017, quan es registrava una participació del 34,69% a la mateixa hora. En els comicis del 27 de desembre del 2015 la participació a les 13.00 hores era del 35,10%.
A les 6 de la tarda la participació es situava en el 45,67% del cens, 22,6 punts menys que en les autonòmiques del 2017, quan a aquesta hora aconseguia ja el 68,26%.
El conseller d'Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència, Bernat Solé, ha atribuït la caiguda de la participació al 'context de pandèmia' en què se celebren, a les franges horàries recomanades segons els grups de votants i a les quasi 270.000 persones que han votat per correu, un 5% del cens.
Totes les meses constituïdes
Poc després de les 11 del matí ja es donava per constituït el 100% de les meses electorals. Unes xifres superiors a les dels anteriors comicis catalans. El conseller de Relacions Institucionals, Bernat Solé, encarregat del procés, ha afirmat que "podrem celebrar una jornada electoral amb plena normalitat"
La majoria dels 2.763 col·legis electorals de Catalunya han obert pocs minuts després de les 09:00 d'aquest matí, alguns després de resoldre in situ algunes al·legacions de membres de les meses que no havien rebut resposta als seus recursos de la Junta Electoral i que han acreditat els seus arguments per no poder formar part de la mesa.
En la majoria dels casos es tracta de persones majors de 65 anys que havien estat designades i que han estat substituïdes pels suplents i en uns altres per situacions sobrevingudes, com una senyora, en una mesa d'un col·legi de Barcelona, que ha al·legat que el seu fill, epilèptic, ha patit aquesta nit dos atacs i ha d'acompanyar-lo durant el dia.
Els membres de les meses, tant titulars com suplents, han estat cridats un a un pel responsable de l'administració a cada col·legi i, després de prendre'ls la temperatura i identificar-se amb el DNI, han anat constituint-se les meses.
En el cas dels suplents que no han estat necessaris, han hagut d'esperar al col·legi fins que s'han constituït totes les meses per si eren requerits per acudir a una altra.
Segons la informació de l'aplicació mòbil 14F-2021 de la Generalitat, cinc minuts abans les 9 del matí ja s'han reportat a la Junta Electoral la constitució de gairebé el 70% de les meses.
Les 9.139 meses instal·lades en 2.763 col·legis electorals, per les quals han estat escollides 82.251 persones entre presidents, vocals i suplents, s'han començat a constituir a les 08:00 d'aquest diumenge per a les eleccions catalanes, marcades per unes mesures excepcionals a causa de la pandèmia de la Covid-19.
A cada col·legi electoral, a més d'una patrulla de policia, ja sigui de Mossos d'Esquadra o de policies locals, avui treballa un responsable en seguretat sanitària per vetllar que es guardin les normes recomanades per Salut per evitar contagis de la Covid-19.
Es tracta normalment de funcionaris dels ajuntaments que s'han ofert voluntàriament per treballar aquest diumenge i vetllar pel bon funcionament dels col·legis electorals, on s'han establert circuits d'entrada i sortida dels electors perquè no hagin de creuar-se.
Catalunya ha esponjat els col·legis electorals habituals i en aquest 14F es votarà, per exemple, en meses instal·lades en mercats municipals, pavellons esportius, teatres, restaurants i fins i tot en alguna església, com és el cas de Súria (Bages).
Dels 2.763 punts de votació, 1.728 corresponen a la província de Barcelona, 361 a la de Girona, 357 a la de Tarragona i 317 a la de Lleida, en uns comicis en els quals s'han incorporat nous espais electorals a fi de garantir les mesures de seguretat i sanitàries, inclosos set mercats municipals i 23 pavellons esportius a la capital catalana.
A Barcelona, quatre de cada 10 barcelonins tenen assignat per votar un dels nous 129 col·legis electorals creats per oferir aquestes garanties als electors i als membres de les meses i, en paral·lel, alguns punts de votació en anteriors comicis han estat descartats per no reunir els requisits requerits en el context de la pandèmia.
Més de 33.000 persones, més del 38% dels membres escollits per sorteig, han presentat al·legacions davant les diferents Juntes Electorals de Zona perquè se'ls eximeixi d'aquesta obligació, de les quals un 70% han estat acceptades, mentre que unes 3.000 persones no han rebut resposta de la Junta Electoral perquè l'autoritat judicial s'han vist desbordada per les peticions i han hagut de presentar les seves al·legacions aquest matí al mateix col·legi electoral.
Davant aquest al·luvió d'al·legacions, la Junta Electoral Central (JEC) va desestimar que es pugues recórrer a voluntaris, com s'havia arribat a especular, però sí ha avalat utilitzar els suplents que han quedat lliures una vegada la mesa per la qual havien estat designats ha quedat constituïda.
A tots els col·legis electorals es mantenen les mesures d'un metre i mig de distància entre votants i entre els membres de les meses, les quals estaran separades entre si per dos metres, i neteja continuada per desinfectar els locals.
Per a aquestes eleccions catalanes es presenten un total de 69 candidatures -enfront de les 38 dels comicis de 2017-, d'elles 15 a la província de Barcelona i 18 en cadascuna de les altres tres províncies.
