Un any del 'Barça Gate': novetats sobre l'auditoria i la contractació

Barcelona

Aquest dimecres es compleix un any de l’esclat del BarçaGate, o BartoGate com molts socis demanen que s’anomeni. Una informació que va sacsejar el club blaugrana i que va posar de manifest una sèrie d’irregularitats en la contractació d’una empresa que es dedicava a crear estats d’opinió a les xarxes socials per defensar la gestió de Bartomeu i la seva junta directiva i desprestigiar opositors, futbolistes, exjugadors, polítics, periodistes i empresaris.

Un any després, recordem tota la seqüència d’uns fets que van provocar un terratrèmol a dia d’avui encara ben present, amb la justícia investigant tota la documentació aportada per les parts, amb el secret de sumari decretat des del mes de juliol del 2020 i amb els Mossos d’Esquadra veient un possible delicte d’administració deslleial.

A més, aportem noves dades. El Barça va explicar que Price Waterhouse Coopers, responsable de l’auditoria externa, havia gaudit d’accés il·limitat a tota la documentació del club. No és del tot cert. PwC va gaudir d’accés il·limitat a la documentació dins d’un abast concret. És a dir, el club li va especificar on podia mirar. Dins d’aquests límits, tota la llibertat del món per a l’empresa auditora. Entre l’abast no hi havia ni l’ordinador ni el correu electrònic de Jaume Masferrer dels anys 2017 i 2018, ja que abans de ser nomenat cap de gabinet de presidència era assessor extern de Bartomeu, sense e-mail corporatiu ni ordinador del club. A més, aquest abast no es va decidir en junta directiva ni de manera consensuada.

A banda de l’auditoria de PwC, l’endemà que el ‘Què t’hi Jugues’ destapés el cas, la Compliance Officer, Noelia Romero, va començar la seva investigació particular. Una investigació que va voler entregar a la junta directiva el 30 de març. Un primer esborrany de la seva auditoria que Bartomeu va rebutjar. El president no va permetre que la Compliance presentés el seu informe davant la junta directiva, molest perquè Romero va decidir no ensenyar-li al president les seves primeres conclusions en considerar que, precisament, Bartomeu era part investigada.

Es van evitar mecanismes de control

Per aquelles dates també vam explicar que la contractació de les empreses vinculades al conglomerat NiceStream (I3Ventures entre elles) no havien passat per certs mecanismes de control, com per exemple el Comitè d’Adjudicacions presidit per Emili Rousaud o la mateixa junta directiva, que desconeixia els serveis contractats i el preu, d’un milió d’euros anuals dividits en diversos contractes de 198.000 euros. Cal recordar que els contractes i factures superiors a 200.000 euros han de passar per l’aprovació del Comitè d’Adjudicacions.

Doncs avui podem explicar que aquests contractes tampoc van complir les fases establertes del departament de contractacions. Aquest departament, per on passen els proveïdors de més de 15.100 euros, està format pels departaments de Compliance, Compres, Finances i Legal. De fet, en una primera fase d’anàlisi, aquests quatre departaments han de validar la contractació. Un cop validada, en la segona fase Finances (Pancho Schroeder) i Legal (Romà Gómez Ponti) acaben de perfilar els contractes i els signen, juntament amb el director general Òscar Grau i el promotor de l’acord, en aquest cas Jaume Masferrer. En el cas de NiceStream, la primera fase es va obviar i els departaments de Compliance i Compres no es van assabentar de res.

Directius al notari

El dia que sis directius van dimitir, un notari de Barcelona va custodiar uns documents relacionats amb el cas. Emili Rousaud, Enric Tombas, Maria Teixidor, Jordi Calsamiglia, Sílvio Elías i Josep Pont van decidir deixar al notari l’informe inicial de la Compliance, a més de les actes del Comitè de Compliance sobre el BarçaGate i les actes de les darreres dues juntes directives on van ser presents, ja que no les haguessin pogut ratificar en les juntes posteriors.