Agustina Grandvallet: "la pandèmia significarà un retrocès per a les dones amb discapacitat"

Andorra la Vella

Agustina Grandvallet és la veu de les persones amb discapacitat. Des de fa més de 20 anys lluita contra la discriminació que pateix aquest col·lectiu, i especialment les dones amb diversitat funcional.

Ella mateixa no se n'amaga d'haver estat víctima d'aquesta discriminació que en el cas de les dones amb discapacitat és per partida doble.

Grandvallet neix per casualitat a Sevilla fa 54 anys. La seva família passava uns dies de descans a la capital andalusa quan va sobrevenir el part. Pares, germans i avis vivien a Mataró on s'havien traslladat anys abans gràcies a l'eclosió de la indústria tèxtil.

Fins els 6 anys, Agustina Grandvallet viu a la ciutat catalana de la que guarda molts records: dels estius a la platja, de jugar al carrer i als patis de les cases i sobretot de la vida familiar amb la seva àvia materna.

Quan compleix 6 anys la família decideix traslladar-se a Andorra on el pare hi troba una bona feina de guixaire. Era el boom de la construcció. S'instal·len al carrer Santa Anna d'Escaldes. La mare la inscriu a l'escola francesa: "aleshores a l'escola espanyola només hi anaven els nens i les monges no tenien plaça" relata. I d'aquella etapa escolar recorda un professor, François Garcia, qui, segons explica, "va tenir molta paciència perquè jo no tenia ni idea de francès".

D'aquells anys d'infància al país recorda les grans nevades, els diumenges de missa, vermut i tardes de doble sessió als cinemes Cristall, patinar al Cosmos i jugar al carrer. "Tot això s'ha perdut però per mi van ser uns anys molt macos" comenta.

De l'escola francesa passa al Lycée on cursa la branca professional per exercir de perruquera. I amb només 17 anys obre el seu propi establiment a Santa Coloma per on passen dones il·lustres com la Kyma Calvó.

Durant nou anys porta endavant el negoci que el deixa quan es casa, amb només 24 anys. Volia una vida més tranquil·la, conciliar. Però no ho aconsegueix perquè aviat s'embranca en un nou projecte professional: una agència de relacions públiques que l'absorveix totalment. Fins el punt que pateix una crisi d'ansietat a causa de l'estrés.

Intenta trobar una feina similar però amb millors horaris però no ho aconsegueix. El món laboral de finals dels anys vuitanta i principis dels noranta no contemplava la conciliació familiar per ningú. Així que, a través d'uns coneguts, torna al món de la perruqueria a temps parcial perquè vol ser mare. Però un any més tard la vida se li capgira de manera radical.

La matinada del 26 de novembre del 1996 Agustina Grandvallet es troba malament. Es desperta de sobte amb un formigueig al braç i molt mal de cap. Avisen una ambulància que la trasllada d'immediat a Urgències del recent estrenat hospital de Meritxell on no se sent molt ben tractada. Era un dia que nevava molt i tot i ordenar-se el seu trasllat de manera urgent, només es pot realitzar en ambulància fins a la Mútua de Terrassa on arriba sense collarí i amb una evident lesió medul·lar que la paralitzava sencera. L'Agustina havia patit un vessament a causa d'una malformació genètica a la columna vertebral que li havia afectat la medul·la espinal.

Ampliar

Passa dos mesos ingressada a l'UCI. Les primeres hores van ser crítiques i es va témer per la seva vida. Però tot i així ella no n'era conscient. Se li va ocultar fins que no va sortir de l'UCI i va ingressar a l'Institut Guttmann on va fer un procés de rehabilitació de gairebé un any.

Els mesos que va passar ingressada a la Unitat de Cures Intensives tenia la companyia d'una ràdio. I també una presència molt especial: "jo tenia algú al meu costat de forma constant, com una llum. I hi era sempre. Fins que va sortir de l'UCI". No sap quina era aquesta presència però la va ajudar a sortir-se'n.

A l'Institut Guttmann aconsegueix recuperar bona part de la mobilitat i, a base de molt esforç i moltes llàgrimes, surt caminant amb una crossa.

En tornar a Andorra té l'esperança d'aconseguir recuperar tota la mobilitat però no és així. I cau en una depressió. "Una prova de vida així no s'accepta mai, s'aprèn a conviure-hi i a mi em va costar temps". Però finalment ho va superar.

Ampliar

Des d'aleshores es dedica per complert a treballar en la defensa de les persones amb discapacitat. Porta 10 anys presidint Amida, anteriorment ha estat presidenta de la  FAAD i és membre del consell social de l'Institut Guttmann. Ha participat en nombroses conferències, congressos i debats i ara està molt implicada en la reforma de la llei de garanties de les persones amb discapacitat.

Lamenta que les dones amb diversitat funcional pateixin doble discriminació amb major bretxa salarial, major taxa d'atur i major violència de gènere. De fet, una de cada quatre dones amb discapacitat és víctima d'agressions i abusos sexuals, una situació que la preocupa enormement.

Creu que la pandèmia ha estat l'excusa perfecta per aturar molts dels projectes legislatius en defensa del col·lectiu, com la nova llei d'accessibilitat. I és que les barreres arquitectòniques continuen sent el gran cavall de batalla.

Afirma amb rotunditat que la crisi sanitària significarà un gran retrocès per a les dones amb discapacitat fruit de la crisi econòmica que se'n derivarà.

I assegura que la societat no està encara preparada per assumir la diversitat en tots els sentits.

El seu model de país ideal és aquell en què "una persona en cadira de rodes no necessiti ajuda en cap moment i que no rebi les mirades crítiques".

Després de la pandèmia deixarà Amida perquè té d'altres inquietuds. Llegir i escriure especialment. Vol plegar no sense abans veure aprovada la nova llei de garanties de les persones amb discapacitat que doni compliment a la convenció ratificada per Andorra al respecte.

Agustina Grandvallet ha estat la protagonista del sisè capítol de la sèrie Amb Veu de Dona que repassa a través d'entrevistes íntimes i personals la història recent del nostre país des d'una perspectiva de gènere amb el suport del Govern d'Andorra i el patrocini d'Andorra Telecom.