La inspecció de treball també va determinar que hi havia assetjament laboral

El Prat de Llobregat

Per una qüestió de competències – atès els diferents tipus de contractes- la Inspecció només va examinar el cas d’un dels tres professors que havien denunciat per maltracte laboral al director de l’Institut on treballaven. Després d’escoltar els diferents testimonis i revisar la documentació aportada pel treballador i per Educació, la Inspecció dona per bona la diagnosi feta per la Funció Pública que va comprovar la veracitat de les queixes del professor: el tracte despectiu que li feia el director, que s’adreçava a ell amb sobrenoms, que l’excloïa de reunions del claustre o que fins i tot li va retirar la guixeta que tenia al vestuari per deixar les seves coses.

Sobre l’actuació del Departament, la Inspecció considera que Educació no va derivar les queixes als serveis de prevenció de riscos, ni va fer avaluació de la situació al centre fins que la van obligar i que ho va deixar tot a mans de l’inspector que no tenia formació específica, que no va creure als denunciants malgrat els informes mèdics que demostraven la seva afectació psíquica i que ni tan sols va deixar constància escrita de les seves actuacions.

En un informe posterior, d’agost de 2020, el Síndic de Greuges insta a la Generalitat a corregir els seus protocols contra l’assetjament per garantir que quan Funció Pública, que si té experts i formació per determinar si hi ha assetjament, conclogui -com va passar en aquest cas- que hi ha hagut assetjament, el departament afectat no pugui obrir una nova investigació reservada sinó que directament hagi d'expedientar a l'assetjador. Rafael Ribó considera que el fet que al març de 2020 es presentés una nova denuncia contra el mateix director apunta que el cas no es va resoldre adequadament i que si es comprova la veracitat d’aquest nova denuncia, s’hauria de revisar la decisió que es va prendre de no expedientar al director.