Topada entre conselleries per la selectivitat

Barcelona

Educació porta més d'un any treballant en un nou currículum per al batxillerat perquè el vigent és de 2008. I diuen que tan bon punt l'aprovin, les PAAU tindran dos anys per canviar. La previsió amb què treballa el departament passa per aprovar el nou decret de currículum del batxillerat a la primavera de 2021 i entenen que això obliga a que les proves d’accés a la universitat de juny de 2024 ja siguin més competencials, en coherència amb el nou pla d’estudis

Des de la secretaria d'universitats, però, alerten que no és tan senzill, que de moment d’Educació els arriben intencions...però no han vist cap paper ni cap proposta concreta. El secretari del consell interuniversitari Josep Ribas recorda a més que l’actual govern no tindrà temps d’aprovar els canvis i que el nou que s’ha de configurar “legítimament determinarà si aprofita el treball que s’ha fet en aquests mesos, si torna a començar de zero, amb quin ritme i per descomptat si cal reconsiderar aquesta data que per nosaltres no és cap prioritat, el que compta és fer-ho bé”. Fins i tot en el cas que el decret del nou currículum estigui aprovat a la primavera de 2021, com ha anunciat el departament d’Educació, “un canvi d’aquestes característiques no s’improvisa, caldria fer proves dels nous exàmens com es va fer en el seu dia de les proves d’aptitud pedagògica (PAP) per als aspirants a mestres”.

Educació reconeix que no ha compartit cap esborrany ni amb els socis de govern ni amb els rectors, però diu que si els ha explicat la seves intencions. El president de torn de l'associació catalana d'universitats (ACUP), el rector Javier Lafuente recorda que la selectivitat és una prova que organitzen les universitats, “que funciona bé” per ordenar les sol·licituds als diferents graus i que no hauria de condicionar el desenvolupament del batxillerat. Entén Lafuente que la millor manera d’avançar en el debat “que és una mica com el de l’ou i la gallina” seria fer un treball conjunt entre Educació i Universitats. “Hauríem de cooperar. Si ens fessin arribar els documents de treball, els mirarien, els analitzaríem i faríem aportacions, però hores d’ara les universitats no tenen obert aquest debat”.

Al 2017, el llavors secretari d’universitats Arcadi Navarro deia que la Generalitat estava treballant en un model de selectivitat més competencial i que s’havien fet proves “amb èxit” a l’examen de biologia que es podrien estendre en els anys següents a altres matèries. Però les universitats van desistir perquè no encaixava amb el que els alumnes de batxillerat feien a classe.

Tant els rectors com la Secretaria d’Universitats recorden que el 96 per cent dels alumnes aproven la selectivitat i que son molt pocs els que depenen d'unes dècimes per entrar als estudis que volen.