Brexit o anar contra corrent

Alcoi

Sempre m’ha interessat l’Univers i el comportament dels fills de la Gran Bretanya. La curiosa manera amb la qual han defensat l’espoli de l’arqueologia a Egipte en dir que si no hagueren furtat mòmies i menhirs, s’hauria perdut tot i que els bàrbars dels egipcis ho hagueren destrossat tot. Després, allò de ser pirates. Van aconseguir que furtar, segrestar i saquejar en alta mar es considerara una cosa simpàtica on anar amb una pata de pal i un ull tapat era de ser enrotllat. Conduir per l’esquerra i tirar-se pels balcons en Benidorm són esports clàssics d’aquestes persones que han de beure fins a caure a terra per a ser sincers i divertits.

Ens envien a la nostra terra els hooligans menys agradables, que, això sí, es deixen bona cosa de dinerets. Guanyaren un mundial amb trampes i en bàsquet són molt roïns. El que faltava ara és que se n’eixiren d’Europa amb això del Brexit. Ara volen no ser solidaris i no aportar a la bossa comuna, però sí que els comprem els seus productes. Ells saben que s’han equivocat, i que anar d’exclusius en el món d’ara no té sentit. Que facen el que vulguen… De moment, anar contra corrent els ha costat un ridícul pactat per tot Europa: El castic de treure 0 vots en Eurovisió per ser insolidaris i per eixir-se’n d’Europa. Eixa ha estat la pitjor de les revenges. Ara resta treure d’Eurovisión a Israel, que jo sàpiga, no està en Europa.