Estrasburg desestima els dos primers recursos per les càrregues policials de l'1 d'octubre

Barcelona

El Tribunal Europeu de Drets Humans ha desestimat els dos primers recursos per les càrregues policials durant el referèndum de l'1 d'octubre. Després d'esgotar la via judicial interna, dos ciutadans del Bages van denunciar Espanya al tribunal d'Estrasburg l'agost del 2020 per vulnerar el seu dret a un judici just amb una investigació "molt escassa" de les càrregues. També consideraven que s'han vulnerat altres drets fonamentals com el dret a reunió, a la lliure expressió i a no ser sotmès a un tractament inhumà o degradant. Segons ha pogut saber l'ACN, el passat 25 de maig del 2021 el TEDH va declarar inadmissibles aquests dos recursos perquè que les queixes són "infundades" i no veu indicis de vulneracions de drets fonamentals.Una sala formada per un únic jutge ha estudiat el cas, però "a la vista de les proves aportades, no sembla que s'hagi produït una vulneració dels drets i llibertats" de la Convenció Europea de Drets Humans, segons consta en la notificació del tribunal. La decisió és definitiva i no es pot recórrer, si bé això no impedeix altres afectats per les càrregues de l'1-O apel·lar a Estrasburg quan acabin el procediment judicial a l'estat espanyol.

Recurs per una intervenció al Bages

En J.P.R i la S. T. V van ser dos dels setze ferits lleus per la intervenció de la Guàrdia Civil l'1 d'octubre a l'escola Sant Miquel de Castellgalí, un poble d'uns 2.000 habitants prop de Manresa on es va desplegar un fort efectiu per desallotjar el col·legi electoral. Insatisfets per l'arxivament del cas a l'estat espanyol, aquests dos ciutadans van ser els primers a denunciar a Estrasburg que s'havien vulnerat els seus drets fonamentals.

Puigdemont crida a la 'confrontació' en vigílies de la taula de diàleg

L'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont ha fet aquest dilluns una crida a l'independentisme a preparar-se per a una 'confrontació amb l'Estat' que veu 'inevitable', malgrat que a mitjan aquest mes està previst que es reactivi la taula de diàleg sobre Catalunya.

Així s'ha expressat en una carta enviada als afiliats del Consell per la República, l'espai parainstitucional que presideix des de Bèlgica, en la qual denuncia que la 'repressió' de l'Estat contra l'independentisme s'ha convertit en 'permanent'.

Segons Puigdemont, 'el moviment independentista s'ha de preparar per a la fase en què la resposta de l'Estat torni a ser un 'no' a tot'.

'No podem dedicar més temps del que ja s'hi ha dedicat discutint banalitats partidistes: la confrontació amb l'Estat no es pot defugir, és una realitat inevitable per la qual hem de passar si volem que Catalunya sigui reconeguda com a nació sobirana i independent', ha recalcat.

Al seu entendre, no cal 'fer creure a la ciutadania catalana que, per alguna raó que desconeixem, vindrà un moment en el qual ens serà reconeguda la nació sense haver-la de lluitar des dels carrers, places i institucions del país'.

'Cal combatre també un cert corrent narratiu que intenta deconstruir l'enorme gesta de l'1 d'octubre i estendre un biaix derrotista d'un capítol sobre el qual la història farà un judici unànime: votem i guanyem, malgrat la guerra repressiva desfermada per l'Estat', ha destacat.