La repetició a ESO baixa a la meitat

Barcelona

El curs 2011-2012 gairebé vuit de cada 100 alumnes que estaven fent l'ESO repetien curs. El percentatge d’alumnes que aquell any tornaven a fer un curs que ja havien fet, es repartia de manera molt equilibrada de primer a quart, tot i que si hi havia un petit increment en el curs final d’aquesta etapa, on el volum de repetidors suposava el 8,6% del total de matriculats a quart d’ESO. Gairebé una dècada després, el curs 19/20 el nombre de repetidors havia baixat a la meitat a tots els cursos. Els repetidors eren de mitjana el 3,9% dels alumnes matriculats a secundària i de nou, el percentatge més important, del 4,7% es concentrava a quart d’ESO. Aquesta reducció s’ha produït malgrat la major part d’aquest període era vigent la llei Wert, que establia com a obligatòria la repetició per a tots els alumnes amb tres o més assignatures suspeses, o amb només dues si eren alhora alguna llengua i matemàtiques.

Mercè Capell coordinadora pedagògica de l'institut Caterina Albert, celebra que cada vegada més instituts apliquin el que diu la ciència, per damunt de la política. Aquest centre fa temps que, basant-se en el que diu la recerca educativa sobre què aporta la repetició de curs o quines son les estadístiques d’èxit i d’abandonament prematur en els casos dels alumnes repetidors, avalua cas per cas la situació dels alumnes que no han superat el llistó acadèmic d’un determinat curs i decideix amb quins recursos i amb quin acompanyament pot promocionar –que no vol dir aprovar- i continuar treballant amb el seu grup. “L’educació obligatòria té una doble tasca: transmetre als nois i noies la nostra cultura, els coneixements acumulats per la nostra societat al llarg del temps, i té també una tasca socialitzadora: els infants i joves segueixen uns horaris, aprenen a ser solidaris, respectuosos, a tenir cura de si mateixos, a participar democràticament. Per tant si entenem que això va de persones, i saben el que suposa per a un adolescent el seu grup, si barregem tot això veurem que el debat sobre la repetició de curs ha d’anar molt més enllà d’uns resultats acadèmics”.

La llei d’educació vigent, la LOMLOE, també coneguda con a llei Celaa, preveu que a partir d’aquest curs entri en vigor un nou sistema d’avaluació a secundària que va en aquesta mateixa línia: la repetició de curs serà excepcional i ja no estarà vinculada matemàticament al fet d’haver suspès un numero determinat de matèries sinó que serà el claustre de professors, de manera col·legiada, qui decideixi quina és la millor solució per a cada alumne.

Capell insisteix que el debat va molt més enllà de “repetició si o no” sinó que cal veure què necessita cada alumne: "Fixa’t que a la mateixa aula tenim joves nascuts a primers de gener i alumnes nascuts al desembre. Si el del 31 de desembre el fem repetir, ho veu com un fracàs, però té un any menys de maduresa. I en canvi tenim alumnes que potser estan passant un dol i deixen de banda l’acadèmia. I el dol pot ser per deixar l’equip de futbol, o per perdre un grup d’amics. Però podem valorar que té capacitat per promocionar i posar-se al dia quan estigui bé”. “Fem el que fem, repetir o promocionar, cal preparar molt bé el següent curs d’aquell alumne. La repetició ha d’oferir una cosa diferent. Si ja ho hem fet i no funciona, no per fer-ho dues vegades funcionarà. I si promocionem a l’alumne amb el seu grup d’iguals, prioritzem el seu benestar emocional, la seva autoestima. Però el seu contingut curricular ha d’anar adaptat perquè ja sabem que no té l’anterior nivell assolit. Personalitzant l’aprenentatge podem evitar el mal tràngol emocional que el que comporta en els adolescents és el risc d’abandonament prematur. El fracàs porta fracàs”.

Catalunya millora però encara dobla el nivell de repetidors d’Europa

El darrer informe de l'OCDE sobre el Panorama de l'educació al mon ha tornat a alertar sobre les xifres de repetidors a secundària al sistema espanyol , que quadrupliquen la mitjana de l’OCDE i de la UE a 22. A Europa, el nivell de repetició a secundària és del 2,2%. Catalunya, malgrat la millora encara duplica aquest percentatge, mentre que la mitjana espanyola és del 8%.